La cara fosca del teletreball

Teletreball
Teletreball (Freddie Marriage | Unsplash)

S’ha d’anar amb compte amb pronosticar que el món laboral tal com l’havíem conegut ja està sentenciat a mort gràcies al teletreball. La pandèmia del coronavirus ens ha mostrat que és possible un món en el qual el pes de la presencialitat en les empreses sigui menor, no obstant això, cal ser cauts.

En primer lloc, les estadístiques demostren que el teletreball no es reparteix de manera equitativa entre els diferents grups socioeconòmics a Espanya. Així, segons una enquesta del Diario de Madrid, el 73% de les persones que cobren més de 5.000 euros mensuals han pogut quedar-se a casa, mentre que només el 13% dels qui cobren entre 500 i 1000 euros han pogut teletreballar. En definitiva, el teletreball té un component classista que pot aprofundir encara més la bretxa entre persones amb rendes diferents.

En segon lloc, malgrat que durant el confinament hem pogut reconvertir alguns treballs que es feien en oficines en treballs que es fan a casa, hem de preguntar-nos si estem davant d’un teletreball real. Qui paga l’electricitat que consumim? I el material d’oficina que durant aquests dos mesos s’han pagat els treballadors? Les cadires per a passar vuit hores asseguts? La connexió a internet?

Són preguntes que, si de debò avancem cap a un model de teletreball, hem de fer-nos.

Finalment, existeix un tercer punt sobre el qual reflexionar: la ciberseguretat. Durant el mes de març el total d’atacs a sistemes remot a ordinadors va ser de 19 milions en tota Espanya. Això suposa un pic que supera en molt al registrat durant el mes anterior quan, segons Kaspersky, els ciberatacs van ser 5 milions. Podem assumir aquest nivell massiu d’agressions virtuals en un model de defensa descentralitzat?

Per Tecnonews