Treballar perquè les bandes catalanes puguin tornar a escoltar-se als carrers i places i auditoris, després de l’aturada forçada que està sent la pandèmia. És el gran repte que té per davant Joan Cañagueral, el nou president de la Federació Catalana de Societats Musicals, una entitat que representa unes 50 bandes, 2.600 músics i més de 7.000 socis arreu de Catalunya i que, com moltes entitats de cultura popular, s’ha vist molt tocada per la Covid. Per sobre de la problemàtica i la complexitat del moment, Cañagueral destaca la unió i la capacitat de treball del col·lectiu.

Cañagueral, que substitueix a Josep Parés al capdavant de la federació, lamenta que va entrar en el món de les bandes “massa tard, quan ja passava dels trenta”, però des de llavors ha estat sempre vinculat a elles, primer des de l’Agrupació Musical l’Emburgada del Perelló –on va començar com a músic de tuba per acabar sent-ne el director–, i després des de la Junta de la FCSM, on ha estat treballant més de vuit anys.

Com esteu vivint a les bandes de música la pandèmia i les restriccions sanitàries?
Hem patit molt. Algunes bandes estan fent assajos i algunes activitats, amb totes les mesures, però altres no. Hi ha formacions que havien començat a reprendre algunes actuacions, com el Concert de tardor a Santpedor o el Cicle de Música de Ciutat d’Amposta, però s’han hagut de cancel·lar, mentre que altres han passat algunes activitats al format digital. El principal problema és que moltes entitats no tenen local propi, i assagen en espais cedits municipals, i els ajuntaments ho han paralitzat tot.

Com mesures vau prendre des de la Federació per adaptar-vos a les restriccions?
Des de la Federació des del primer moment vam treballar per la represa, i vam proporcionar a totes les entitats un kit sanitari, amb termòmetres per prendre la temperatura, gel, mascaretes, etc. I simultàniament, vam generar un protocol d’actuació, que vam lliurar a la direcció general de Cultura Popular i que, més tard, va ser aprovat pel Procicat. És un document que recull des de la distància que han d’estar els músics dalt de l’escenari fins a com fer servir les mascaretes, etc., per garantir la seguretat en els assajos, concert… tant als músics com als espectadors.

Es pot treure alguna cosa positiva d’aquesta pandèmia?
La pandèmia ens ha fet veure que tots remem a la mateixa direcció, que no és un problema d’una banda o d’una població, sinó de tot el col·lectiu, i tots treballem en la mateixa fita. Per sobre de la problemàtica que estem vivint, hi ha moltes ganes, la gent vol treballar, les bandes volen reprendre els projectes.  Ens en sortirem perquè estem parats però no parem.

La pandèmia ha fet canviar les activitats o a manera de tocar o assajar? 
Moltes bandes han canviat els assajos generals per assajos parcials, amb grups reduïts, i han canviat els locals per l’aire lliure, però arriba un moment en què cal assajar la banda al complet.

Quins són els projectes més propers i els reptes futurs que té la Federació?
Des de la nova junta apostem per reprendre i consolidar els projectes que ja fa anys que funcionen, com el Festival de Bandes de Música, que s’havia d’haver fet al setembre a l’Auditori i ara l’hem reprogramat per a l’any 2021. O la Trobada de Bandes, un gran esdeveniment que acostuma a replegar al voltant de 35 formacions i més de 1600 músics: aquesta trobada ara mateix seria impossible de fer, però confiem poder fer-la també el pròxim any.

Què li aporta a una persona formar part d’una banda de música?
És una experiència molt gratificant. Quan entres en una banda entres a formar part d’un col·lectiu molt divers, gairebé com una gran família, perquè s’hi troben des de xiquets i xiquetes que comencen a estudiar música fins a la gent gran, aglutinen corals, escoles de música, grups de jazz… Et permet relacionar-te amb gent de tots els àmbits, professors, estudiants, tècnics, funcionaris…

Què aporten les bandes a la societat? 
Les bandes catalanes són un col·lectiu molt professional amb un nivell molt alt. Fa uns anys potser hi havia qui encara relacionava les bandes només amb el pasdoble i botar i saltar, però ara ja no és així, el nivell és molt alt, i el seu repertori molt ample (des del repertori popular fins a obres simfòniques, jazz i noves composicions), hi ha molts professionals i s’han anat consolidant per Europa.

Per Ens de comunicació