Gianfranco Visentin: “No hem d’utilitzar humans a l’espai per a coses que poden fer robots”

Gianfranco Visentin
Gianfranco Visentin, cap d’automatització i robòtica de l’ESA, al recinte modernista de Sant Pau (Fulls d’Enginyeria – Elisenda Rosanas)

L’estudi de l’espai va molt més enllà del propi coneixement que genera ja que aquest sempre pot tenir una utilitat a la Terra. Així ho considera el cap Robòtica i Automatització de l’Agència Espacial Europea (ESA), Gianfranco Visentin, que ha participat a la VII edició de la Nit de la Robòtica d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la conferència ‘Robotics in space’. Visentin preveu que els robots siguin cada vegada més presents en el sector aeroespacial perquè són molts més els beneficis que no pas els inconvenients que suposen. Visentin els situa com a acompanyants dels humans o fins i tot, recollidors de les deixalles que el sector deixa en òrbita. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, el responsable dels robots que s’envien des d’Europa, ho desgrana.

Per començar des del principi, des de quan s’envien robots a l’espai?
Hem d’entendre que en el món de l’espai, els robots són tot allò que no té humans dins, tot allò no tripulat. Per tant, hem tingut puntals de robòtica en aquesta ciència des de molt aviat. En el món espacial, els robots són els aparells sense persones dins. Però si mirem la definició exacta del robot, tal com l’entenem a la Terra, suposo que els primers robots se situen al final dels seixanta, essencialment amb els russos fent algunes exploracions sobre la lluna. Són aparells amb un mecanisme simple i comandats des de la Terra.

Quants robots operatius hi ha actualment?
Depèn de la categoria de robots amb què es pensi. Ara tenim dues categories principals: una és la de manipuladors, com els braços robòtics, que es posen en òrbita. I d’aquests, actualment potser n’hi ha quatre o cinc treballant. Si ens fixem en la categoria de Rovers, almenys n’hi ha quatre a Mart.

Quina beneficis aporta enviar robots a l’espai?
Que no els hem de donar cap bitllet de tornada! Quan s’envien els humans, aquest és un tema molt important: han de volar i tornar. A més, quan volen humans s’ha de pensar en tota mena de provisions: menjar, aire, aigua, eliminació de residus, higienització… i tot el que cal per garantir-los la vida. Amb els robots tot això no és necessari. I amb això no vull dir que els humans a l’espai no siguin necessaris, no! De fet, hi ha certes coses que no es poden fer amb robots. Però, de moment, els robots proporcionen una solució que no es pot implementar, per cost, amb humans, ni tampoc per les dificultats que podria suposar.

Per tant, el motiu econòmic és bàsic…
Sí, però no es fa només perquè sigui més barat, sinó perquè no tenim tota la tecnologia, encara. Fins i tot tenint molts més diners, seria gairebé impossible enviar humans a la lluna de Júpiter on es poden donar nivells de radiació increïbles, per exemple, i posar en risc vides humanes. Trigarem a poder-ho fer i ara per ara no és concebible que ho faci un ésser humà. Per tant, sí, hi ha motius econòmics però també és una qüestió d’oportunitats.

I pot ser un problema?
El que és difícil és fer robots espacials o sigui, la seva construcció i el sistema en enginyeria. Dissenyar-los perquè puguin treballar, tenint en compte aspectes com poden ser, les oscil·lacions de temperatura, les radiacions, la il·luminació… que sempre van també contra els humans. Són aspectes que fan molt difícil fabricar maquinària espacial. Però clar, tot i aquestes dificultats, fer robots sempre és millor que fer les coses per als humans.

Quin és el màxim èxit de la robòtica espacial?
N’hi ha hagut molts, d’èxits. Però malauradament, a Europa, encara no en tenim de molt grans… Esperem que l’any vinent sigui un bon èxit amb la missió ExoMars ho sigui. Però els nord-americans n’han tingut més com ara l’exploració Rovers on Marts. O fins i tot els russos van assolir un èxit enorme, a principis dels setanta, amb l’exploració a la Lluna i en fer circular un vehicle durant deu quilòmetres al voltant..

Com s’imagina l’evolució de la robòtica a l’espai?
Crec que per a certes missions, els robots actuals són l’únic que podem utilitzar per a missions d’exploració a la superfície de planetes o llunes. I, per exemple, ara tenim un nou programa per tornar els humans a la lluna, però fins i tot si ho fan, necessitaran robots que els ajudin a dur a terme la missió, perquè hi ha coses que no és bo fer amb el grup i que, en canvi, es poden fer millor amb els robots. És menys car i els humans són molt preuats a l’espai: no els hem d’utilitzar per a coses que es poden fer amb robots.

I un altre tema, el mediambiental. Ara que hem agafat consciència sobre temes de contaminació, com es veu això d’enviar objectes a altres punts de l’univers i deixar-los allà com a brossa?
Bé, per desgràcia, els humans sempre tenim el costum de contaminar el medi ambient abans d’adonar-nos de les seves necessitats de neteja. Però de fet, els robots ajudaran a netejar les coses en òrbita. En aquest moment tenim, literalment, milers de deixalles que poden ser perilloses per als satèl·lits en funcionament. I ara mateix, estem pensant com netejar-ho. Els robots poden ser utilitzats en naus espacials per recollir aquestes grans deixalles i posar-les en un lloc on no causin problemes. O sigui, que els mateixos robots ens ajudaran a eliminar les escombraries com poden ser satèl·lits morts en òrbita.

Vostè treballa a l’ESA. Què fa de diferent a les altres agències espacials?
L’ESA és una agència multinacional. Per tant, contràriament al que passa en altres agències, representem molts països. En aquest moment, 22 estats membres d’Europa i fins i tot Canadà. Servim, doncs, al conjunt d’Europa i el que fem també està sintonitzat amb els valors europeus. Per exemple, estem treballant molts exemples en el camp de la vigilància ambiental; una de les activitats que l’ESA, juntament amb la UE, està fent molt bé. També hem treballat per ajudar amb el sector espacial a Europa, gairebé tot ho ha fet l’ESA. Per exemple, obtenir la predicció meteorològica es pot fer gràcies a l’ESA, així com activitats importants en el camp de la ciència espacial i l’exploració del mateix espai…

És important que el coneixement que produïu tingui el seu retorn a la societat, no?
És important aquest coneixement, però també són importants les activitats industrials, pel que és molt important conèixer l’espai. És important per a tothom i, sens dubte, per als europeus és extremadament important que no haguem de confiar en cap altre continent que ens proporcioni accés a l’espai o a la tecnologia per anar a l’espai. A Europa es podria dir que el sector espacial europeu es manté viu i funciona a través de l’ESA.

A Catalunya, el Govern fa uns anys que està treballant per impulsar la indústria i el sector aeroespacial. Què en pensa?
No conec amb detall la situació a Catalunya, però, sens dubte, estic a favor d’invertir en l’espai. Crec que és molt important no només perquè és, en si mateix, un actiu, sinó també perquè treballant en el camp de l’espai desenvolupes habilitats i coneixements que també poden ajudar en altres sectors. A Barcelona, per exemple, l’ESA té la planta MELiSSA Project, que va néixer per crear un sistema que fes recerca per utilitzar, a l’espai, residus humans que es generin a l’estació espacial, com són l’orina o la femta. La investigació ha permès que el mateix esquema permet a ciutats d’arreu del món reciclar l’orina de les aigües residuals. Per tant, una investigació que es va començar en entorns d’interior de l’estació espacial es pot treballar també a la terra. I un altre exemple, l’energia solar: les millors cèl·lules solars han sortit de l’espai, on no es pot cremar combustible i no hi ha altra manera de fer-ho.

Així, val la pena invertir en aquesta indústria?
Per descomptat. Repeteixo, és bo per si mateixa però també per a altres coses. Una vegada més, les coses que es fan per a l’espai molt sovint són interessants també per a l’ús a la Terra.

 

Per Elisenda Rosanas – Fulls d’Enginyeria / AMIC – FullsEnginyeria

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES