Les intoxicacions alimentàries amb origen en la llar són difícils de rastrejar. La temperatura és la millor eina que tenim per a controlar els riscos alimentaris, i hem de partir d’una idea clara: la calor destrueix els microorganismes, però el fred només alenteix o deté el seu creixement.
El procés pot arribar a parar-se si el fred és molt intens, com ocorre en la congelació. Però en el moment en què la temperatura pugi, la immensa majoria d’aquests bacteris tindrà de nou capacitat per a multiplicar-se.
Quan no estem molt segurs de si l’aliment està en bon estat, solem olorar-lo o provar-lo, tractant de percebre alguna alteració que ens adverteixi del perill. Això és un error, perquè els microorganismes actuen de dues formes: deteriorant-lo o envaint-lo.
Per norma general, tots els aliments que estiguin en les cambres frigorífiques del supermercat han de conservar-se en fred, com són les carns fresques, peixos i mariscos frescos, peixos fumats, anxoves, alguns sucs, qualsevol peça de fruita o verdura que hagi estat pelada o tallada, amanides en bossa llestes per a consum, llet, lactis com a iogurts, postres o tascons de formatge, aliments congelats i menjars precuinats i plats precuinats refrigerats.
Pel que fa als ous, en el supermercat es troben a temperatura ambient, però la recomanació un cop a casa és mantenir-los en el frigorífic. Això s’explica perquè els ous són molt sensibles a les variacions de temperatura. Els canvis bruscos de fred a calor fan que es condensi aigua en la superfície de l’ou, la qual cosa pot facilitar l’entrada dels microorganismes patògens a través dels porus de la pela. Mantenint-los a temperatura ambient fins a arribar a casa s’eviten aquestes fluctuacions de temperatura.
També hi ha altres aliments que, un cop oberts, cal guardar-los a la nevera. Parlem d’aliments envasats, totes les conserves i aliments esterilitzats en brik.
Per Consumer/eroski.com / Tot Sant Cugat