El cap de Govern, Xavier Espot, ha reafirmat aquest dilluns, en el marc del Debat d’Orientació Política, el compromís del Govern amb la millora de les condicions de vida de la ciutadania, amb un èmfasi especial en l’accés a l’habitatge i la protecció del poder adquisitiu de les famílies. En aquest sentit, Espot ha anunciat l’aprovació d’un programa “ampli i ambiciós” d’ajuts amb l’objectiu que les llars no hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer. El programa s’adreça tant als llogaters afectats per la fi de les pròrrogues dels contractes, com a aquells amb contractes signats a partir del 2022 —no subjectes a la pròrroga forçosa— i també a les persones que hagin de formalitzar un nou contracte d’arrendament per qualsevol circumstància.
“L’objectiu dels qui tenim la responsabilitat de governar és compatibilitzar dos drets legítims: d’una banda, el dret dels propietaris a recuperar progressivament la capacitat de disposar dels seus immobles i de fixar amb una certa llibertat les rendes; i, de l’altra, el dret dels llogaters a no veure’s exposats a increments sobtats o a situacions de vulnerabilitat residencial”, ha afirmat Espot.
Espot ha situat les polítiques d’habitatge com una de les principals prioritats de l’Executiu, destacant una inversió de 143 milions d’euros, així com les mesures ja adoptades com les que es desplegaran en els propers mesos per avançar cap a un mercat més equilibrat, accessible i sostenible. “L’accés a un habitatge digne és una condició indispensable per al benestar de les persones i per a la cohesió del nostre país. És per això que el Govern està actuant amb determinació, amb mesures valentes i de caràcter estructural”, ha subratllat el cap de Govern. De moment, ha afegit, els primers resultats ja són visibles amb més de 1.530 habitatges que han tornat al mercat residencial.
Així mateix, amb la voluntat d’implicar el sector privat en la promoció de l’habitatge de lloguer a preu assequible, el cap de Govern ha avançat que en els propers dies es presentarà —amb la voluntat de fer-ho de manera coordinada amb els comuns— un nou programa que inclourà un ampli paquet d’incentius financers, fiscals i urbanístics. L’objectiu és, segons Espot, estimular que persones físiques i jurídiques promoguin edificis destinats al lloguer residencial i es comprometin a mantenir-ne els preus assequibles durant un període determinat.
En aquest sentit, i per reforçar el poder adquisitiu de les llars, ha anunciat l’avançament al mes de juliol de l’actualització del salari mínim amb l’IPC, així com determinades prestacions que estan vinculades amb aquest índex. Aquesta decisió té com a objectiu mitigar de manera immediata l’impacte de l’increment del cost de la vida i garantir una resposta àgil davant el context econòmic actual. “No podem permetre que la inflació erosioni la capacitat de les famílies per a arribar a final de mes. El Govern actuarà sempre que sigui necessari per a protegir-les”, ha remarcat Espot.
Reforçar l’Estat del benestar: salut, educació, infraestructures i cohesió social
El discurs del cap de Govern també s’ha centrat en l’acció de Govern empresa durant aquesta legislatura per tal de reforçar els serveis públics essencials, amb una aposta clara per la salut, l’educació, les infraestructures i la cohesió social com a pilars per a garantir el progrés i el benestar de la ciutadania.
D’una banda, l’Executiu ha posicionat la salut entre les grans prioritats del país, amb el desplegament de polítiques orientades a millorar la qualitat assistencial, reforçar la salut mental, avançar en l’àmbit oncològic, amb la creació de la Unitat de Mama, i intensificar les accions de prevenció i promoció de la salut. Igualment, s’han dut a terme importants inversions destinades a la modernització de les instal·lacions de l’Hospital, amb el trasllat de les consultes externes de salut mental pròximes a la comunitat, la concentració dels serveis d’oncologia en una única i modernitzada sala i la incorporació de nova tecnologia, amb la compra d’un TAC, un mamògraf, la instal·lació d’una màquina de ressonància magnètica nuclear i l’adquisició d’un robot quirúrgic, així com el reforç dels equips professionals, amb l’objectiu de garantir un sistema accessible, eficient i de proximitat.
Pel que fa a la interrupció voluntària de l’embaràs, Espot ha reafirmat la voluntat d’avançar cap a una solució que reforci els drets de les dones dins del marc institucional del país. “Cap dona hauria de ser penalitzada per prendre una decisió tan personal, i el nostre deure és trobar una resposta que conciliï els seus drets amb la nostra realitat institucional”, ha afirmat, tot destacant que la qüestió s’ha d’abordar amb responsabilitat, diàleg i sentit d’Estat per a assolir un consens ampli i durador.
En matèria d’educació, el cap de Govern ha reiterat el compromís amb un sistema educatiu de qualitat, inclusiu i alineat amb les necessitats del segle XXI. L’acció de Govern s’ha centrat en la millora contínua del model educatiu, amb especial èmfasi en l’adaptació curricular, la innovació pedagògica i l’avaluació dels resultats. Paral·lelament, s’ha reforçat l’oferta de formació professional per a adequar-la a la realitat del mercat laboral, així com el desenvolupament de l’ensenyament superior com a motor de captació de talent i generació de coneixement. Tot plegat amb la voluntat de garantir l’equitat, l’excel·lència i les oportunitats per a tots els estudiants.
En l’àmbit de la cohesió social, el Govern ha continuat desplegant mesures orientades a protegir les persones i reforçar l’estat del benestar, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Entre les actuacions destacades hi ha l’ampliació dels recursos sociosanitaris, el reforç de l’atenció domiciliària i les iniciatives per a combatre la solitud no desitjada, així com les polítiques dirigides a la inclusió de les persones amb discapacitat i la protecció de la infància i l’adolescència. Aquest enfocament respon a la voluntat de construir una societat més justa, cohesionada i solidària.
En l’àmbit de les infraestructures, el cap de Govern ha defensat una política d’inversió sostinguda per a millorar la mobilitat, reforçar la seguretat viària i elevar la qualitat de vida. En aquest sentit, ha posat en relleu projectes estratègics destinats a descongestionar els principals eixos del país, com la desviació de la Massana i Ordino, el túnel de Rocafort —a Sant Julià de Lòria— i les millores a la zona de la Trava, a Canillo, amb previsió d’estar enllestits el 2027. Aquestes actuacions es complementen amb la consolidació d’un model de transport públic més accessible i sostenible.
De fet, el Govern ha fet una aposta clara i sostinguda pel transport públic com a eina clau per a millorar la mobilitat i la qualitat de vida de la ciutadania, amb la consolidació de la gratuïtat i una inversió acumulada que supera els 33 milions d’euros des del 2024. Aquesta política s’ha traduït en un salt històric d’ús, amb més de 8 milions de viatges anuals i una mitjana de més de 22.000 usuaris diaris, contribuint a reduir la dependència del vehicle privat, les emissions i la despesa de les famílies. Alhora, s’ha avançat en la millora del servei —amb noves freqüències, ampliació del bus nocturn i adaptacions a les demandes dels usuaris— i en la planificació de futur, amb projectes com el transport segregat o la connexió tramviària, que han de transformar de manera estructural la mobilitat del país.
Durant el seu discurs, el cap de Govern ha reivindicat la fortalesa de les finances públiques que han permès impulsar inversions públiques estratègiques i desenvolupar polítiques de país. Espot ha assegurat que el Govern ha demostrat que és possible combinar «rigor pressupostari, reducció de l’endeutament, inversió pública i manteniment d’una fiscalitat competitiva». En aquest sentit, ha destacat que l’Executiu ha generat un superàvit de 157 milions d’euros en tres anys, equivalent a prop del 4% del PIB, uns recursos que, segons ha remarcat, «majoritàriament s’han retornat a la ciutadania amb inversions de valor afegit».
Creixement sostenible amb la mirada posada en el futur
Durant la seva intervenció, el cap de Govern, ha defensat la necessitat de modular el creixement demogràfic d’Andorra per garantir que sigui compatible amb la cohesió social, la qualitat de vida i la capacitat del territori. En aquest sentit, Espot ha remarcat que l’objectiu del Govern «no és tancar Andorra al món», sinó garantir que «el ritme de creixement sigui compatible amb la capacitat real del nostre territori i de les nostres infraestructures d’absorbir aquest creixement».
En aquest punt, ha recordat que l’Executiu ha reduït progressivament les quotes migratòries i ha limitat també les autoritzacions per compte propi i les residències passives. A més, el cap de Govern ha exposat que per a donar resposta a les necessitats del mercat laboral, el Govern posarà en marxa aquest juliol una prova pilot de contractació en origen destinada al sector hoteler. Espot ha posat de relleu que Andorra continua sent un dels països més segurs del món, i que les dades corroboren que el creixement demogràfic no està vinculat amb un increment de la delinqüència al Principat.
Xavier Espot també ha fet una aposta per un model turístic de més qualitat i menys pressió sobre el territori, que prioritzi el valor afegit per damunt del volum de visitants. I, en l’àmbit del comerç, el cap de Govern ha detallat que des de l’executiu es continua avançant en consolidar un model basat en la qualitat, la diferenciació i la creació de valor afegit, que reforci la competitivitat de les empreses, que generi més oportunitats per als professionals “i que contribueixi a preservar allò que fa d’Andorra una destinació única”.
En aquest sentit, Espot també ha posat en valor el patrimoni natural únic del país com a base d’un model sostenible, destacant que Andorra avança cap a un equilibri entre el progrés econòmic, la protecció del medi ambient i la gestió responsable dels recursos naturals. En aquest marc, ha subratllat la creació del primer Parc Natural Nacional, situat entre Canillo i Ordino, una iniciativa que permet preservar espais d’alt valor ecològic alhora que integra l’activitat humana en un enfocament de desenvolupament sostenible. Igualment, ha remarcat l’impuls del projecte de llei de l’aigua, concebut com una eina clau per a garantir una gestió integral i eficient dels recursos hídrics davant els reptes del canvi climàtic, assegurant la seva protecció com a recurs estratègic essencial per al futur del país.
En matèria de reptes de futur, el cap de Govern ha situat l’Acord d’associació amb la Unió Europea com una de les decisions més transcendents per al futur del país. En aquest sentit, ha defensat que l’acord és una oportunitat per a reforçar la capacitat d’Andorra de participar en aquelles decisions que tenen incidència directa sobre el país, preservant alhora les seves especificitats i singularitats.
Espot també ha insistit que l’Acord d’associació és una eina imprescindible per a afrontar els reptes de futur del país, com la diversificació econòmica, la internacionalització de les empreses i la generació de noves oportunitats acadèmiques i professionals per als joves. “L’Acord no és una renúncia a la sobirania sinó una eina per exercir-la millor: la sobirania s’exerceix podent seure a la taula on es prenen les decisions que ens afecten”, ha destacat. Finalment, el cap de Govern ha reiterat, a més, el compromís de l’Executiu de sotmetre l’acord a referèndum una vegada completat el procés institucional europeu, garantint així que la ciutadania pugui pronunciar-se de manera informada sobre una decisió de gran transcendència per al futur d’Andorra.
En referència a la política exterior, el cap de Govern també ha exposat que Andorra ha passat de ser un país observador a esdevenir un Estat participatiu en l’escena internacional. Xavier Espot ha posat de relleu que els darrers anys s’ha consolidat una política exterior que respon plenament als valors fundacionals d’Andorra: el diàleg, la cooperació, la pau i el multilateralisme. Ha ressaltat així, que el país actua en base a la neutralitat activa, que “és mantenir la nostra vocació pacífica sense renunciar a la defensa del dret internacional”, ha matisat Espot.
Al mateix temps, Xavier Espot ha posat de relleu que el Govern ha continuat treballant perquè Andorra sigui un país plenament homologat i respectat. En aquest sentit, ha destacat que actualment Andorra té relacions diplomàtiques amb 163 estats, i té signats 22 convenis de no doble imposició. El cap de Govern també ha defensat que la política exterior d’Andorra també se sustenta en una política de proximitat i de cooperació amb les zones veïnes del Principat.
El cap de Govern ha conclòs posant en relleu que l’acció de l’Executiu respon a una visió equilibrada del desenvolupament del país, que combina creixement econòmic, sostenibilitat i cohesió social. En aquest marc, ha defensat que la inversió en serveis públics, infraestructures i capital humà és essencial per a assegurar una Andorra més preparada, més resilient i amb més oportunitats per a les generacions futures.
Xavier Espot ha finalitzat la intervenció inicial del seu darrer Debat d’Orientació Política com a cap de Govern després de dues legislatures —no pot tornar a concórrer als comicis— desitjant encerts a la propera persona que haurà d’assumir la responsabilitat de dirigir el país.