El ministre de Territori i Habitatge en funcions, Víctor Filloy, –juntament amb la cap d’Àrea d’Urbanisme, Cristina Antelo, i el representant de les entitats cíviques de la Comissió per al foment de l’accessibilitat, Miquel Llongueras– ha presentat aquest dijous l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei d’Accessibilitat. L’objectiu del nou text és introduir canvis en la normativa en vigor des del 1995, per tal d’adaptar-la al context actual, tenint també en compte l’evolució del concepte d’accessibilitat en els darrers anys.
Filloy ha emfatitzat que l’avantprojecte no és una normativa que hagi aprovat el Govern, sinó que es tracta d’un text consensuat i estabilitzat amb les entitats cíviques i socials del país en relació amb l’accessibilitat. Per tant, ha afegit, la presentació d’avui del text ha servit per a informar d’un treball participatiu dut a terme que es posarà a disposició del proper Govern perquè l’analitzi i valori, si escau, la seva aprovació.
El titular de Territori i Habitatge en funcions ha explicat que el canvi de mirada és important respecte l’accessibilitat, ja que actualment s’ha d’entendre que no és la persona qui té una discapacitat sinó que és l’entorn, el servei o el producte que genera una barrera o un impediment per la persona. Així, ha afegit, ja no podem parlar d’accessibilitat per les persones amb discapacitat, sinó d’accessibilitat universal, per a totes les persones, i aquesta ha d’estar present en qualsevol situació quotidiana.
Per aquest motiu, ha apuntat Antelo, l’avantprojecte de llei suposa un pas endavant en el marc legal andorrà que adapta l’actual llei als paràmetres internacionals, adequant-se específicament al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.
El nou text remarca el concepte d’accessibilitat com a les condicions usables i comprensibles que ha de complir qualsevol entorn, perquè tothom pugui servir-se en condicions d’igualtat. A la vegada introdueix en el seu redactat el concepte de disseny universal com a condició útil i necessària, no només per a la vida de les persones amb discapacitat o diversitat funcional, sinó també per al conjunt de la població. Per tant, l’avantprojecte de llei té la finalitat d’avançar en una societat més inclusiva.
D’aquesta manera, el text abasta tres dimensions: arquitectònica, digital i cognitiva. Pel que fa a l’arquitectònica, s’estableix la importància de la supressió de barreres i l’eliminació d’obstacles. Dues qüestions que van dirigides, per exemple, a persones usuàries de cadires de rodes, amb mobilitat reduïda o d’edat avançada, així com a persones amb ceguesa o baixa visió.
En relació amb la qüestió digital, l’avantprojecte de llei recull l’objectiu d’un disseny universal o formats alternatius d’accés a la informació (visual, auditiva, lectura de text a veu, lectura fàcil, etc.); formats alternatius de generació de la informació (dictada, escrita, etc.); i formats alternatius de captació de la informació audiovisual (subtitulació, audiodescripció, etc.). Un seguit d’àmbits adreçats principalment a persones amb ceguesa, baixa visió, sordesa, trastorns de l’aprenentatge, discapacitat intel·lectual, d’edat avançada o mobilitat reduïda.
Finalment, en la dimensió cognitiva, el nou text se centra en l’adaptació de la informació i els processos dirigits a la comprensió de la persona usuària, element dirigit fonamentalment a persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental, d’edat avançada o minoria d’edat.
Llongueras ha posat en relleu que l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei d’Accessibilitat s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu que es va dur a terme durant el 2022 i el 2023 amb un total de 24 reunions. El treball es va organitzar en diferents grups participats per col·legis professionals, entitats socials, organismes privats, associacions, comuns i ministeris.
Aquesta metodologia de treball participativa ha possibilitat aconseguir una norma pionera que s’adreça a tota la ciutadania i a les entitats públiques i privades, en el marc de l’accessibilitat i el disseny universal, com a condició útil i necessària no només per a la vida de les persones amb discapacitat o diversitat funcional, sinó també per al conjunt de la població.
