El nostre sistema públic de pensions està basat en un sistema de repartiment en el que els treballadors en actiu financen les pensions que es paguen en un moment determinat. És l’anomenat   primer pilar de previsió social.

Suposo que per recomanació dels organismes internacionals, els nostres legisladors volen complementar la previsió social a casa nostra amb un segon pilar, per capitalització, amb fons d’actius constituïts en l’àmbit privat, per tant gestionats per entitats amb ànim de lucre.

Vegem que diu al respecte la Disposició Final Tercera de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals: “S’encomana al Govern que en el termini màxim d’un any a comptar  de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’elabori un estudi relatiu a la possibilitat de crear un fons de capitalització que s’hauria de nodrir amb aportacions de l’empresari i de la persona assalariada, amb  la finalitat de dotar de forma periodificada els passius socials, donar suport a les activitats formatives, complementar prestacions de jubilació, assegurar la percepció total o parcial de les quantitats corresponents en el cas de resolució laboral o qualsevol altra finalitat que es pugui considerar oportuna”.

Si l’estudi previ ha estat ja elaborat, seria bo saber quins són els plantejaments i conclusions a que han arribat el tècnics en matèria financera. Em sembla que d’entrada al fons se li demana finançar massa coses, com poden ser les indemnitzacions per acomiadament no causal que fins ara, per llei, les ha de cobrir l’empresari.

En general, les activitats formatives fins  ara també les cobria la part patronal si el treballador es comprometia a romandre un determinat temps  a l’empresa un cop format.

Em sembla impropi que un treballador, si el fan fora, hagi de sufragar la pròpia indemnització per acomiadament no causal  o la dels seus companys, amb diners del fons comú.

La ciutadania  tenim dret a saber:

1) En quina proporció contribuiran les parts per nodrir el fons?

2) En el cas de necessitat o marxa de l’empresa els partícips podran rescatar les pròpies aportacions més els guanys generats?

3) En quins actius s’invertiran i quins seran els rendiments estimats?

4)  Els interessos generats seran suficients per cobrir la inflació fins la data del retir?

5) Qui garanteix les prestacions si hi ha un daltabaix a la borsa o fallida de l’entitat gestora?

6) Si el partícip es mor quin dret conserva el cònjuge sobrevivent?

7) Que passa si per malaltia o qualsevol altra causa justificada  el partícip no pot temporalment fer aportacions?

8) Les aportacions podran desgravar?

A l’entorn del tema, són moltes les preguntes que hom podria afegir, però en n’hi ha una de cabdal. Si no hi han diners per fer més sostenibles les pensions públiques, com és que n’hi haurà per a unes de privades ?