Títol: El nen que va sortir volant
Escriptora: Muriel Villanueva
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 32
Edat: Primers lectors
Publicada ja fa uns mesos, l’obra de Muriel Villanueva ens presenta en Tresorets, un nen que recull tot el que troba i s’ho amaga a les butxaques com si fossin petits tresors personals. Fins que un dia, quan se n’hi forada una i perd tot el que hi havia acumulat, la lleugeresa sobtada provocada per la pèrdua fa que una ventada se l’endugui enlaire. El vent el farà viatjar per damunt dels roures, al costat dels ocells, més enllà de les muntanyes, de la lluna, dels núvols i fins i tot dels asteroides. A cada indret, en Tresorets voldrà conservar alguna cosa tangible per a recordar.
Així, el llibre es converteix en una reflexió delicada sobre els souvenirs i la seva naturalesa: són objectes o són sensacions? Què és, realment, allò que guardem? L’àlbum adopta una estructura acumulativa, propera al conte tradicional, i malgrat l’abundància del text, les repeticions, els múltiples diàlegs i el ritme en faciliten la lectura. Aquest esquema, combinat amb el trajecte d’anada i tornada, construeix un mini Bildungsroman a la catalana, on el personatge transforma la seva mirada a mesura que avança. Encara que en Tresorets no tingui paraules per a expressar-ho, és la veu de la mare qui li revela que els records, en realitat, es porten al cor.
L’obra, que parteix d’una anècdota personal del fill de Villanueva i s’inscriu en una geografia emocional i familiar molt pròpia de l’autora, s’obre amb una cita del gran Eduardo Galeano sobre l’etimologia de la paraula record, un punt de partida que ressona amb força al llarg de tot el relat. Les il·lustracions de l’artista ceretana Eva Sánchez, fetes amb llapis, llapis de colors i pastels, dialoguen amb sensibilitat amb el text de la multifacètica escriptora valenciana. L’àlbum explora amb sensibilitat el joc simbòlic, la memòria i la necessitat d’explorar que impulsa els més petits a guardar i atresorar petites coses. A mesura que en Tresorets avança en el seu viatge, el relat parla també del creixement i de l’autonomia, i suggereix amb delicadesa que perdre és també alliberar-se del pes i permet volar, descobrir i viatjar.
Cristina Correro / Clijcat / Faristol