No em vull estar de recordar a tots els lectors que és el moment oportú per a les conserves dolces de fruita. Préssecs, prunes i altres delicadeses estan en el seu moment àlgid de presència i maduració. Un moment òptim per a pactar amb algun pagès amic o fruiter de confiança, una quantitat més alta del normal i a un preu més ajustat, a canvi d’alguna peça una mica tocada i la recollida al seu magatzem.

Després, ai las, vindrà el moment de pencar i coure. Amb la fruita trossejada i cuita amb sucre si volem fer una melmelada o cuita en almívar fins a desfer-se si al que aspirem és a una confitura. I el moment de prendre decisions com ara la proporció de sucre (condicionant de la dolçor), el temps de cocció (condicionant de la textura) i la mida dels pots on guardar-la (condicionat per la velocitat de consum) un cop esterilitzats.

Però penseu que, a partir d’aquí, tot farà baixada. No parareu de rebre elogis d’aquells que comparteixin el consum d’aquestes conserves dolces amb vosaltres. Per no parlar dels d’aquells a qui atorgueu l’honor d’obsequiar-los amb un o dos pots de confitura o melmelada. Vosaltres mateixos, podreu despertar els records d’estiu quan encimbelleu una torrada amb el producte dels vostres esforços.

Els més perepunyetes, però, no us estareu de fer-vos alguns retrets quan canvieu de fornada i noteu que l’anterior era millor. Per això em permeto donar-vos un consell. Dueu un “diari de bord”. Anoteu a cada preparació els paràmetres oportuns (proporció de sucre, estat de la fruita, temps de maceració, temps de cocció…) per a poder, quan us feu el retret, explicar la diferència i jurar que mai més no tornareu a escatimar sucre o aprofitar les fruites que no estiguin perfectament madures.

A no ser que, refinats com sou, vulgueu fer una conserva més dolça pels reptes de pastisseria i una menys dolça per a acompanyar, per exemple, les carns blanques fetes a la planxa. I no us oblideu d’etiquetar-la per a evitar confusions. Que un pot obert té, agradi o no, data de caducitat