Ecologistas en Acción no perd de vista el greu problema de la contaminació de certes conques de la hidrografia espanyola per lindà i altres derivats tòxics, que encara campen a gust polucionant el medi ambient, sense que ningú mogui un dit per resoldre-ho.

L’informe ‘Lindà. Present d’un llegat tòxic’ analitza la presència del lindà, i d’altres isòmers de l’hexaclorociclohexà generats en la seva fabricació, a les demarcacions hidrogràfiques espanyoles durant l’any 2019.

El lindà concretament és una substància perillosa que va ser utilitzada massivament com a insecticida amb fins agrícoles i no agrícoles. Des de la seva prohibició es considera un residu tòxic present encara a les demarcacions hidrogràfiques espanyoles el 2019. Any rere any, els resultats continuen mostrant que la contaminació amb lindà de les aigües superficials i subterrànies espanyoles requereixen una urgent descontaminació de residus, sòl i aigua.

De fet, en algunes conques, la presència d‟aquest tòxic ha augmentat. Les dades d‟aquest informe han estat proporcionades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en resposta a una petició d‟informació ambiental formulada per Ecologistas en Acción.

Substància tòxica

El lindà és un isòmer químic de l’hexaclorociclohexà (HCH) que ha estat utilitzat com a plaguicida en el passat. És una substància organoclorada prohibida des de 2008 a la UE i classificada com a substància perillosa prioritària. Està recollida amb el núm. 18 a l’annex X de la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 2000/60/CE).

Algunes de les característiques són:

Persistència. La seva biodegradació és lenta.

Toxicitat. Causa efectes adversos a la majoria de les espècies animals i al medi natural en general. Des del juny del 2015 està classificat per l’Organització Mundial de la Salut com a cancerigen per als éssers humans. Pertany al grup 1, on s’inclouen processos industrials i compostos químics la toxicitat dels quals està comprovada. Avui ja no és pas un plaguicida”, sinó que és una substància perillosa prioritària.

Mobilitat. Presenta una elevada volatilitat.

Bioacumulació i biomagnificació. La seva alta afinitat pels greixos, en unir-se fàcilment a aquest tipus de teixit, juntament amb la difícil biodegradació, facilita que aquests compostos s’acumulin a la cadena tròfica i que la seva concentració s’elevi en nivells tròfics superiors. De fet, als anys 70 del segle passat es va arribar a detectar la presència d’aquests compostos al greix dels pingüins de l’Antàrtida.

Les dades de l’informe mostren la necessitat d’incrementar la vigilància i establir mesures de reducció i eliminació d’aquest tòxic perillós. Per això, l’organització ecologista reclama a les administracions responsables dels rius i les aigües subterrànies, així com al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic espanyol, accions urgents que redueixin l’exposició a un contaminant que posa en greu risc la salut humana, causant , al seu torn, un considerable deteriorament al medi ambient.

Per Ecoticias
Font: Ecologistes en acció