Hi havia moltes expectatives per la visita del penúltim classificat de la lliga SmartBank a l’Estadi Nacional, l’Eivissa. Sumar tres punts, a casa, davant aquest rival, semblava més que factible i hagués significat un gran pas endavant per a assolir la permanència. Però, com diuen, la realitat supera la ficció. Això és tan real que, un conjunt amb moltes opcions per a baixar de categoria ha estat a punt de posar en escac i mat al FC Andorra. Al final, la cosa ha acabat amb taules. Mal cos.

El drama ha estat tan evident que l’Eivissa s’ha arribat a posar per davant amb un clar 0 a 2, a camp contrari. Segurament no haurà tingut, el conjunt illenc, tantes facilitats per a manar en el marcador durant els primers 45 minuts. Era un bany d’aigua, no freda, sinó gelada per als d’Eder Sarabia.

Reiniciat el partit al segon temps, després del descans, les coses han començat a canviar i, a partir d’aquí, moltes preguntes. Tenir l’Andorra un 84% i un 16% de possessió de la pilota el rival, serveix per a alguna cosa? Potser per a alguna equips sí, però per als tricolors… Sigui com sigui, en el segon període, no podia ser menys, els del Principat han posat una marxa més i, primer Bakis i després Albanis han aconseguit igualar l’encontre.

Remuntar un 0 a 2 està bé, però, quan es busca la permanència, jugant a casa, i contra el penúltim classificat, el regust de boca que et queda és similar a quan et menges un quart de quilo de tripa picant.

El millor, haver sumat un punt igualant un 0 a 2. El pitjor, no demostrar una regularitat a la lliga i un cert domini quan jugues a les valls contra una formació que, clarament, és inferior.

En definitiva, al FC Andorra, si segueix així, li tocarà remar bastant si continua desaprofitant ocasions com la d’aquest dissabte. Toca reflexionar.