El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha presentat aquest dijous els resultats de l’enquesta sociosanitària a la gent gran, que el ministeri va dissenyar amb l’objectiu de conèixer al detall la situació de les persones més grans de vuitanta anys i que viuen soles o estan censades com soles al Principat. El qüestionari, que s’ha efectuat en col·laboració amb el Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), valora un ampli ventall d’aspectes, com ara la situació personal de l’enquestat, el seu gran d’autonomia física i psíquica o la xarxa social que disposa.
Filloy –juntament amb el director del CRES, Joan Micó– ha explicat que aquesta informació és clau per detectar els casos de més fragilitat dins del col·lectiu i per “estar atents i activar els recursos necessaris per atendre les persones”. “L’enquesta ens dona una visió molt àmplia dels majors de 80 anys que viuen sols per poder preveure alhora situacions de fragilitat”, ha afegit.
El titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut ha posat en relleu que totes aquestes dades es transformaran en una base de dades que s’anirà actualitzant regularment i que servirà per poder planificar a mitjà i llarg termini els projectes a desenvolupar per part del Govern. De fet, actualment el treball de camp continua, ja que s’està enquestant a la població d’Andorra més gran de setanta anys i que resideix a la seva llar.
La mostra ha estat de 414 persones enquestades presencialment, que formen part dels censos comunals, i els resultats que es presenten són l’anàlisi d’aquests casos. El 22,3% del total d’enquestats són homes i la resta, un 77,7%, dones.
En concret, l’enquesta revela que la major part de les persones més grans de 80 anys i que viuen soles s’han localitzat a la parròquia d’Escaldes-Engorndany (11,2%), a Sant Julià de Lòria (10,1%) i a Andorra la Vella (6,6%). Del total, un 84% tenen xarxa familiar al país i la resta, un 16%, no en tenen.
Pel que fa a l’ús dels serveis socials, d’entre els que més han demanat els enquestats destaquen la teleassistència, les accions preventives i adaptació de la llar. Els serveis que més utilitzen són les activitats socials i la targeta magna.
Sobre els cuidadors dels majors de vuitanta anys amb xarxa familiar, en la major part dels casos els cuidadors són els fills o els professionals i en el 6% dels casos el cuidador principal és un professional. En general, aquest perfil té nivells d’independència alts, a excepció de l’1% dels casos que presenta dependència total o greu en les activitats de la vida diària; en un 2% dels casos tenen dependència en les activitats instrumentals i un 11,4% dels enquestats tenen dificultats cognitives.
Per la seva banda, la major part de les persones que no tenen xarxa familiar poden comptar amb algú que els cuidi en cas de malaltia (veïns, amics, fills que no viuen al país, etc).
Víctor Filloy ha assenyalat també que la major part de les persones amb xarxa familiar poden viure soles perquè disposen d’una xarxa social que els proporciona suport i cura. Alhora, tot i que hi ha casos amb dificultats de dependència, aquesta és lleu i els casos amb dependència cognitiva també tenen una xarxa familiar de suport forta o l’ajuda i atenció de professionals. Respecte a les persones sense xarxa familiar al país, la major part dels enquestats poden viure sols, ja que no presenten nivells alts de dependència.
