El 75% de les dones de la Unió Europea ha patit violència en les empreses

Una dona fent teletreball
Les formes de violència a les empreses són ben diverses (Unsplash)

Els efectes del Coronavirus encara s’estan patint en diferents sectors i àmbits. Un d’ells és el mercat laboral, especialment quant a les relacions entre empleats i empreses, que segons denúncia el CEDE Centre d’Estudis de les Dones d’Europa, s’ha acarnissat amb les dones.

Segons dades de l’organització presentades pel Parlament Europeu a final de 2021, més del 75% de les treballadores pateixen violència en les empreses. Aquesta situació, amb xifres tan elevades com no s’havien donat mai, ve provocada pel treball remot, és a dir, pel teletreball.

“Des de situacions intimidatòries a comentaris impropis de l’àmbit laboral, de connotació sexual, abús de poder, passant per la desigualtat en els llocs de responsabilitat, fins i tot, en els salaris i altres formes de masclisme i sexisme, són algunes de les diferents formes de violència que pateixen les dones diàriament en un entorn que hauria de ser segur, com és el del treball”.

La presidenta del CEDE, Mireia Del Pozo, assenyala que aquesta situació va en contra del compte de resultats de les empreses, afectant la motivació i obrint la porta a la fugida de talent, ja que aquelles companyies que aposten pel lideratge femení milloren fins a sis punts els seus beneficis nets.

 

Un problema de drets humans en les empreses

Del Pou insisteix que la desigualtat de gènere en les empreses s’ha d’abordar com el que és: un dret humà que no es respecta de forma generalitzada. “La bretxa de gènere és la xacra més gran, laboralment parlant, de la democràcia, un falta de garanties del dret al treball”.

En aquest àmbit concret, la presidenta del CEDE afirma que s’ha avançat i molt, si bé encara queda un llarg camí per recórrer, sent imperiós ampliar i estendre de manera urgent i immediata totes les innovacions legals. “Fa falta més visibilització de la dona, més referents per a trencar sostres de vidre, de formigó, per a canviar rols i estereotips. És necessari posar fi a la síndrome de la impostura i deixar de carregar amb una motxilla cultural carregada de pedres”.

 

Maternitat i Hisenda, les barreres de les dones en el treball

La gran barrera fins al moment és la maternitat, i trobar una solució a aquesta problemàtica implica impulsar canvis profunds en la Hisenda Pública. “És l’única garantia per a arribar a la plena igualtat i equitat”. Segons explica Mireia Del Pozo, Hisenda parla explícitament en els seus informes de la ‘factura de la maternitat’. “Això és un error de lèxic i concepció, perquè la maternitat no és una despesa, és una inversió de futur”.

Aquesta és una reivindicació que s’abandera des del CEDE i en la qual el centre treballa des de fa anys amb l’objectiu de trencar la bretxa de gènere. En aquesta línia, i seguint les recomanacions del Parlament Europeu, les empreses han de generar entorns flexibles per a no perpetuar a les dones en les tasques domèstiques i de cures, i que es comparteixin de manera efectiva.

 

Més formació i personalització

Per a deixar enrere les creences limitants que impedeixen que la dona avanci, és imprescindible apostar per la formació i sensibilització. Les empreses i administracions públiques, els governs, els mitjans de comunicació i els centres educatius han d’ajudar reconeixent el talent més enllà del gènere, fomentant i visibilitzant el lideratge femení i estimulant les carreres professionals i l’accés a llocs de direcció en igualtat. Aquests cinc agents tenen una gran responsabilitat.

En aquest context, els plans d’igualtat adquireixen una importància cabdal, i no poden quedar-se en el paper, en un calaix, denúncia Mireia Del Pozo. Perquè aquests plans funcionin, s’han d’abordar tenint en compte diferents factors, no només el gènere: talent, diversitat i edat, garantint la inclusió en totes les seves formes. La riquesa, la diversitat, és el camí cap a la innovació.

Aquests plans no han de quedar-se en el general, sinó que s’han de personalitzar: no és el mateix actuar en el sector industrial, que en el dels mitjans de comunicació o en el de l’educació, per exemple. Quan les empreses, des de l’alta direcció, acompanyades de la resta d’agents aposten per aquests plans personalitzats, aconsegueixen seduir el talent, tan important per a aconseguir la justícia social d’igualtat necessària en el món laboral.

 

CEDE: Centri d’Estudis de les Dones d’Europa

El centre liderat per la seva presidenta, Mireia Del Pozo, aporta solucions innovadores i reals a les diferents problemàtiques amb visió de gènere i diversitat. Per a això impulsa projectes de sensibilització, formació, acompanyament i mentoria per a empreses, organitzacions, governs, persones de diferents edats i dones, com Dona Reinventa’t, Dona Creix, Dona Veu, Dona Pas, Dona Enginy i Dona Esport, amb una taxa d’èxit d’entre el 90% i 100%. La finalitat és clara: construir un lloc millor al costat de les persones des de l’equitat, justícia social i una autèntica democràcia.

 

Per Tecnonews 

[do_widget id=category-posts-pro-64]