‘Diamantes en bruto’ de Josh Safdie i Benny Safdie. Diamants, apostes i cistelles

Adam Sandler en una escena de Diamantes en bruto

Produïts per Martin Scorsese, els germans Josh i Benny Safdie estrenen a la plataforma Netflix el film de cinema negre ‘Diamantes en bruto’ després d’un frenètic thriller ‘Good Time’ (2017) protagonitzat per Robert Pattinson. El film s’obra en una mina etíop quan després d’un accident laboral uns miners aprofiten la confusió per extreure un diamant en brut d’una galeria. Aleshores, a través d’un pla impossible, es du a terme un recorregut que neix en l’interior de la pedra i desemboca en el colon del que serà el protagonista del film, Howard Ratner (Adam Sandler).

Aquest itinerari mineral que acaba sent orgànic, més enllà de connectar Etiòpia amb Nova York, esdevé una bona radiografia de l’abast global del film que situa l’ambició pel diner fàcil en el centre del relat. Així la maquinària del thriller es posa en marxa amb un Howard Ratner que especula fer-se milionari amb la venda de la roca de diamant sense polir. Vol col·locar aquesta gemma en brut a un amic seu, un jugador de la NBA, KG – Kevin Gartnet, fent de si mateix – mentrestant Ratner és perseguit per un petit mafiós, el seu cunyat Arno (Eric Bogosian), per culpa d’un deute pendent.

Ratner ordeix un pla mestre per fer-se ric, però aquest pla no és gens senzill. Es tracta d’una aposta molt arriscada, jugar a tot o res, i ha de jugar en diverses bandes. Ha d’esquivar els seus perseguidors, enredar a KG i gestionar alhora els seus maldecaps domèstics, amb una dona i fill, mentre surt amb una amant, Julia (Julia Fox), còmplice dels seus tripijocs. En aquesta juguesca, sempre al llindar del precipici, la cobdícia està a punt d’engolir-lo. I és que qui juga amb foc, al final es crema.

Els germans Safdie imprimeixen un ritme endimoniat a ‘Diamantes en bruto’ un film que avança a velocitat de vertigen. Ratner, bellugadís i nerviós, s’enfronta a contratemps constants, defraudant a tort i a dret mentre compra i ven, sempre estomacat i apallissat mentre aconsegueix esmunyir-se a cada nou revés. Un film amb una planificació trencada, febril, amb una càmera agitada, sempre en moviment. Una resolució visual adient per una trama tan enrevessada com endimoniada, un immens cabdell de difícil resolució.

També ens sorprèn una actuació estratosfèrica d’Adam Sandler gràcies a una caracterització magistral. Tan murri com patètic, viu i convincent però alhora vulnerable, sobrepassat pels esdeveniments. Un personatge que encomana certa tendresa i compassió com tots els il·lusos i visionaris atrapats en el seu propi miratge, conqueridors de l’inútil.