Entre les creences i les conductes realitzades en ocasions sorgeix un sentiment desagradable anomenant dissonància cognitiva, és un conflicte entre els pensaments i els fets realitzat. És quan la nostra conducta xoca contra els nostres valors o idees, som conscients que la conducta realitzada ens perjudica però, tot i així la fem i per a no sentir-nos culpables busquem excuses per a justificar-la, ens autoenganyem. Busquem refutar la informació contrària a les nostres idees.
Dit d’una altra manera, l’explicació donada no és convincent, les excuses trobades no recolzen la decisió presa i encara així ens aferrem a elles per a justificar-la. Alguns exemples són fumar, embriagar-se, saltar-se la dieta o també a l’hora de comprar qualsevol producte. En aquest últim cas es tradueix en el remordiment, sabem que no ho hauríem d’haver-lo comprat però l´excitació del moment ens ha empès a fer-ho i aleshores busquem excuses per a justificar-les.
Per exemple, podem dir: -“ És què ja em feia falta canviar el fons d’armari – Mai em compro res- Igualment no he gastat molts diners, etc”- . Referent al tabac, qui no ha sentit dir als fumadors “d’alguna cosa hem de morir?” – i per la dieta, qui no ha sentit també “ un dia és un dia”
Una altra situació on es dona bastant és en el moment de mentir, si el benefici no és molt elevat, apareix la culpabilitat però en canvi, quan hi guanyem bastant aquest no sorgeix en cap moment i l’explicació està en la consciència, en ser conseqüent amb els fets.
Si ens aporten algun benefici no hi ha remordiment possible. Sabem què hem actuat amb decisió i estem orgullosos de la decisió presa. Igualment, la millor forma de pensar per a no patir dissonància cognitiva és acceptant les situacions tal qual es presenten i d’aquesta manera les podrem afrontar millor, no sempre han de ser com voldríem.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri