En els últims 25 anys, la contaminació lumínica s’ha incrementat en un 49% segons el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya). Els científics qualifiquen aquestes dades com ‘alarmants’ i assenyalen als Led i la Societat Espanyola d’Astronomia afirma que, a curt termini aquest problema s’aguditzarà.
L’estudi, en el qual participa l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) a través de l’Oficina de Qualitat del Cel, inclou només dades de satèl·lits, que són molt limitats per detectar la llum blava, que és la contaminant, de manera que els experts adverteixen que la xifra d’augment real podria fins i tot arribar al 270 per cent, és a dir gairebé quatre vegades més a nivell mundial.
La contaminació lumínica, produïda per la il·luminació nocturna, constitueix un problema mediambiental l’impacte en la salut humana i en la dels ecosistemes ha estat comprovat. El treball de de l’IAA-CSIC conclou que en els últims 25 anys s’ha produït un ‘alarmant augment’.
L’investigador de la Universitat d’Exeter i doctor vinculat a l’IAA-CSIC Alejandro Sánchez de Miguel, ha assenyalat que la preocupació per la contaminació lumínica va sorgir en l’àmbit astronòmic, per la pèrdua de qualitat de cel, però amb el temps es van coneixent cada vegada millor les seves conseqüències, més enllà del malbaratament energètic.
De fet, assegura que hi ha estudis que mostren una associació entre nivells elevats d’exposició a llum blava durant la nit i un major risc de patir càncer de mama i de pròstata, i també es relaciona la contaminació lumínica amb problemes en els ecosistemes, com la desaparició massiva de poblacions d’insectes. L’estudi ha examinat les emissions de llum de 1992 a 2017 i destaca l’impacte ocult de la transició de la tecnologia de díodes emissors de llum (LED) d’estat sòlid.
A aquest respecte, avisa que els llums LED emeten més llum blava que les tecnologies de llums anteriors, però els sensors satèl·litals són cecs a la llum blava i, per tant, subestimen el nivell d’emissions. ‘El nostre estudi mostra que el problema és molt més greu del que crèiem i que podríem parlar d’un augment que pot arribar a un 270 per cent a nivell mundial i un 400 per cent en algunes regions’, conclou Sánchez de Miguel.
L’eficiència eleva el consum energètic
Les troballes posen també de manifest que l’ús de tecnologies més eficients ha contribuït a empitjorar el problema. Aquest efecte rebot té antecedents històrics, en els quals l’augment de l’eficiència en la il·luminació i la reducció del seu cost generen un augment del consum en lloc d’un descens, ja que comencen a il·luminar-regions fosques o es programa l’enllumenat des del capvespre . El constant augment de la il·luminació nocturna ha ocasionat que la meitat d’Europa i un quart d’Amèrica del Nord pateixin una ‘pèrdua de la nit’ generalitzada, amb la consegüent modificació dels cicles dia i nit.
