Alba Lanau és una investigadora quantitativa que estudia la pobresa des d’una perspectiva multidimensional i en les primeres etapes del curs de la vida. Actualment, des del Centre d’Estudis Demogràfics (institució que va ser creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona) examina les desigualtats intradomèstiques entre infants i adults. També ha col·laborat en l’informe “Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya” per La Fundació La Caixa.
Qui és Alba Lanau?
Soc investigadora al Centre d’Estudis Demogràfics (CED), i faig recerca en temes de recerca infantil i pobresa en general. Especialment tracto temes de desigualtats i polítiques socials.
De què tracta el projecte que has elaborat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa?
Amb la fundació La Caixa hem fet un estudi, a través d’una convocatòria oberta. Sabem que a Espanya tenim unes taxes de pobresa laboral elevades, el que no sabíem tant era què causava aquesta pobresa laboral, és a dir quins són els processos pels quals les famílies o les llars entren en aquesta situació de pobresa o en surten. En l’estudi ens hem volgut fixar en aquestes transicions, en els processos d’entrada i sortida.
Què vol dir el concepte pobresa laboral?
La pobresa laboral ens referim a llars on malgrat que hi hagi una persona, o més, treballant de forma regular hi ha una situació de pobresa. És important recalcar això perquè a vegades quan parlem d’una situació de pobresa pensem en situacions extremes, de gent en situacions de vulnerabilitat; que no treballen, que viuen al carrer… però el que ens trobem és gent que, malgrat treballar, es troben en una situació en què no poden cobrir necessitats bàsiques.
Per tant, podem associar pobresa laboral a precarietat laboral?
La pobresa laboral té un component de precarietat, en el sentit que està associada a la temporalitat; tenir entrades i sortides del mercat laboral i, per tant, associades a treballs temporals molt sovint. El nostre estat del benestar no té la mateixa capacitat que d’altres, especialment amb les persones joves, o persones que no tenen una contribució sostinguda al temps…
Quins són els col·lectius que en pateixen més les conseqüències?
El col·lectiu principal són llars, monoparentals o bé amb dos treballadors, però on només hi ha una persona treballant. Ja sigui perquè l’altra persona ha perdut la feina o perquè realitza tasques de cura. A tot aquest tipus de perfils que tenen situacions al mercat laboral d’inestabilitat, s’hi suma la població migrant. Gent amb un baix nivell educatiu… això fa que la probabilitat augmenti. Si busquem, però amb termes de quantitat la majoria són les llars amb infants que apuntàvem al principi.
Com ha afectat la pandèmia de la covid-19 a aquesta situació?
D’una banda, quan hi va haver la primera pèrdua de feina. El mercat laboral es va contraure durant la pandèmia i, això, va afectar principalment a la gent jove, i també a aquella gent jove que té fills. Però especialment a les parts del mercat laboral que són més precàries. En aquest sentit, durant aquest període va augmentar la pobresa laboral. Tot i així, la contracció va ser molt ràpida i ara estem en un període de creixement que ha beneficiat més aquesta tipologia de famílies o llars.
D’altra banda, la pandèmia s’ha utilitzat, o ha servit, per a conscienciar de la vulnerabilitat que tenen moltes famílies. I que, per tant, hi ha xocs o esdeveniments que no podem preveure i que generen aquestes entrades a la pobresa laboral. Ara estem desenvolupant polítiques socials; com l’ingrés mínim vital o altres polítiques d’infància com la gratuïtat del P2. Això a llarg termini tindrà conseqüències positives perquè estem creant una major estabilitat per a les famílies.
Tot i trobar-nos en un període de recuperació, com afecta el context actual? Tenint en compte la inflació o els elevats preus de l’energia, per exemple.
Ens trobem en un moment complicat. D’una banda, està millorant el mercat laboral, hi ha més treballadors amb feines de contracte indefinit. Normalment, estan millor pagats i tenen millors condicions laborals. És a dir, es redueixen alguns dels factors que associem a pobresa laboral. Però, d’altra banda, és veritat que tenim un moment d’inflació brutal. Això vol dir que les famílies disposen dels mateixos ingressos, però que en contrapartida han augmentat les despeses. El problema és que la “pobresa per ingressos” no té en compte aquest context, els costos i els augments ràpids. I, en canvi, les famílies estan experimentant problemes per a arribar a final de mes.
Que podem proposar per a reduir la pobresa laboral, tenint en compte que a l’estat espanyol tenim una de les dades més altes d’Europa?
Per a reduir la pobresa laboral hi ha una gran part que se centra a reduir temporalitat. Això és una millora a llarg termini, que millora el mercat laboral. També s’hi suma el fet de tenir un sistema d’ajudes que permetin comptabilitzar feina amb l’accés a ingressos complementaris quan sigui necessari. És a dir, que sigui més reactiu. Sovint les llars entren i surten de la pobresa molt ràpid. Les dades que tenim, que avaluem any per any, no capten totes aquestes entrades i sortides, però sabem per les dades d’altres països que sí que tenen aquestes informacions.
D’altra banda, trobem el tema de la cura. Si tenim moltes famílies on hi ha un sol treballador, sovint és que l’altra persona està tenint cura dels infants o tenint cures de gent gran, amb alguna necessitat…
I quin paper juga l’administració en la dignificació de les tasques reproductives?
El proveïment de serveis per part de l’administració pública és un element fonamental per a lluitar contra la pobresa laboral. Si ens fixem en els països on hi ha pobresa, no només tenen un sistema de prestacions, sinó que també hi ha un sistema públic de provisió com: les cures dels 0 als 3 anys, de la dependència, suport de persones amb discapacitat… aquest tipus de mesures són cosa que permeten que les llars continuïn dins el mercat laboral i que, per tant, treballin. A més també cobreixen, així, necessitats bàsiques, compensant qualsevol conseqüència derivada d’una situació d’inflació. Es tracta de garantir aquests serveis per part de l’administració, i que siguin accessibles també per a les famílies amb menys recursos.
Creus que és crucial fer estudis d’aquest tipus per a posar sobre la taula aquesta problemàtica que sovint, per qui no les pateix, estan invisibilitzades?
Tenim dues funcions com a investigadors socials. D’una banda, visibilitzem la realitat, aportant dades. Com per exemple a quanta gent afecta la pobresa, que vol dir actualment trobar-te en una situació de pobresa laboral… D’altra banda hi ha una altra funció relacionada amb el disseny de polítiques socials. Ens preguntem quin tipus de polítiques implementem, i fins a quin punt aquestes funcionen. Avaluem i també n’informem.
Per Text: Regina Rigau/Imatges: Aina Pizarro – El Monocle