Camins separats

Juan Juncosa
Juan Juncosa

Ens separem d’amics, de parelles, de treballs. A vegades separar-nos és una cosa que succeeix sense més. El temps, la distància o simplement la falta d’il·lusió a poc a poc deterioren aquestes relacions. Bé sigui la falta d’il·lusió de motivació o d’amor hi ha una cosa en la qual hem de pensar en el cas que aquesta separació sigui dolorosa. Bé sigui laboralment parlant o amorosament, cal recordar la part bona.

M’explicaré millor. I ho portaré concretament al terreny amorós, segur que vosaltres lectors, podreu extrapolar-ho a altres terrenys. Imaginar-vos una parella que al cap de 10 anys (és igual el temps) decideix separar-se. Un dels dos ha fet alguna cosa que li fa tant mal a l’altre que no pot continuar vivint amb aquesta persona.

En aquest moment apareixen quantitat de sentiments i sensacions que semblen desbordar-nos, molts d’ells negatius. No dic que no els visquem, però val la pena reconduir-los. Una persona no és propietat d’una altra i si un dels dos decideix que no vol continuar cal deixar-la anar sense retrets.

Mirar enrere i veure la felicitat que s’ha viscut, valorar-la com la part més important. En aquest cas, què pesa més, 10 anys d’amor o un dia de trencament? Siguem capaços d’entendre que toca emprendre un nou camí.

Sé que el nou sempre espanta, però no entrem a un nou camí o una nova vida amb amargor.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.

TOTES LES NOTÍCIES