Ho sap tothom, que el català ve del llatí: que el llatí ensenyat a les escoles, episcopals o monàstiques, era el llatí clàssic, i que l’evolució col·loquial o vulgar del llatí clàssic –és a dir, el llatí parlat– va donar pas a diferents llengües romàniques.

El català, com a llengua romànica, va néixer d’una lenta revolució lingüística per la qual, entre finals del segle VII i principis del segle VIII, els parlants d’una part dels comtats carolingis van deixar de percebre que parlessin llatí. Parlaven una llengua diferent del llatí clàssic: ja parlaven català! Som a la primera parada dels CAMINS DE LES HOMILIES D’ORGANYÀ, la parada dels orígens de la llengua.

Però entre la llengua oral i la llengua escrita van passar uns quants segles. No us penséssiu que ‘llengua escrita’ vulgui dir un text com el que esteu llegint: ‘llengua escrita’ vol dir simplement una paraula o dues, unes notes marginals que ja són mig en català, al costat d’un text escrit en llatí. Passaran anys, molts anys, abans de trobar un conjunt de frases escrites en català i intercalades en un text llatí, o ja directament escrites del tot en català (en el català de fa mil anys).

La primera parada ens porta fins a l’església romànica de Sant Serni de Cabó, a Cabó, a l’Alt Urgell. Hi arribareu gràcies a una carretera local, que surt de la C-14 a l’altura d’Organyà. Passareu pel Pujal de Cabó i pel Vilar de Cabó (també conegut pel Vilar d’Organyà). Al fons, la serra de Boumort.

Descanseu en qualsevol pedrís i respireu fondo l’aire sa de la muntanya. És en aquesta vall on hem de situar un document escrit en català (no al cent per cent en català, però sí molt més en català que en llatí), fins i tot més antic que les Homilies d’Organyà. És un document de finals del segle XI, concretament entre 1080 i 1095 conegut com els greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. Diuen els entesos que és el primer document escrit bàsicament en català.

Es tracta d’un text de caràcter jurídic en què el senyor feudal, de nom Guitard Isarn, reclama al seu vassall, de nom Guillem Arnau, la reparació dels greuges provocats pel trencament dels pactes per part del tal Arnau, del fill de l’Arnau i del seu germà, de nom Mir Arnau. A l’església de Sant Serni de Cabó en trobareu un facsímil, però està tan ben exposat, tan ben presentat, que val molt la pena fer-s’hi una foto!

El que llegireu a continuació és un breu fragment inicial dels greuges de Guitard Isarn, una mostra del català de fa mil anys. Com es nota que el català ha evolucionat!

Hec est memoria de ipsas rancuras [‘greuges’] que abet domnus Guitardus Isarnus, senior Caputense, de rancuras de filio de Guillelm Arnau et que ag de suo pater, de Guillelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipso castro de Caputense che li comannà.

CURIOSITATS

En el concili de Tours es va ordenar als clergues de traduir les homilies llatines a la llengua romànica vulgar de cada territori.
La primera llengua romànica derivada del llatí col·loquial o vulgar podria haver estat el francès, per bé que les diferències cronològiques amb el naixement del català són mínimes.
Va ser l’historiador Joaquim Miret i Sans, el 1908, qui va publicar per primera vegada els greuges de Guitard Isarn.
En català es conserven alguns juraments de fidelitat feudal dels segles XI i XII. N’hi ha un que fins i tot és anterior al dels greuges de Guitard Isarn, per bé que el català sigui semblant. S’hi esmenten dos poblets tan petits com Cabó: Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Alta Ribagorça).

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya