El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?)Llegir

O més ben dit el dilema de Cap d’Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontarLlegir

Cada any passa una mica la mateixa: trobes que l’esperit d’aquestes festes hauria de permetre deixar una mica de banda, ni que sigui provisionalment, la batalla quotidiana (ni que siguiLlegir

Que lo verbal emmiralla lo moral és una veritat que els filòlegs sabem més bé que ningú, i ara us ho demostraré amb un petit exercici. Lluny de banalitats comLlegir

No busqueu el mot d’avui al diccionari que no l’hi trobareu. Per no trobar-hi, ni tan sols hi surt el verb trallar, que és el que va donar origen alLlegir

No ho faré perquè seria malbaratar una mica el terme, però el rodalmot d’avui es podria omplir només amb peculiaritats del protagonista, sense haver de recórrer a cap familiar. PerLlegir

Què diríeu que hi ha més a Catalunya, puigs o pujols? Perdoneu, ho formulo millor: quin cognom creieu que és més freqüent, Puig o Pujol? Doncs, Idescat en mà, guanyaLlegir

Constitueixen una petita anomalia dins del diccionari, un illot minúscul format per una vintena escassa de termes que comencen amb aquest dígraf impossible: pn-. Però no us penseu, eh?, no elsLlegir

Continuen, una setmana més, les sorpreses. I no ho dic per les giragonses i les pallassades de la classe política, que això fa temps que ens va deixar de sorprendre,Llegir

La casualitat va voler que la setmana passada, el mateix dia que els de Junts es reunien per decidir si engegaven enlaire l’acord amb l’amo de Madrid, els meus dronsLlegir

És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funcióLlegir

No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que… Deixa, deixa, val més queLlegir

Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígrafLlegir

Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vamLlegir

La setmana passada vam sentir el començament de la faula del verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats. I en vam veure un, el curiós casLlegir

Avui us explicaré un conte. Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys (de fet en fa tants que en realitat fa segles), teníem un verb benLlegir

Per tocar l’assumpte del conflicte israelianopalestí, o més concretament la participació dels catalans en la cosa, podia haver triat un mot de gran abast com ara solidaritat, però com que jaLlegir

La casualitat ha volgut que el mot que estrena aquest curs 25-26 comenci amb la mateixa lletra que la tríada que va cloure l’anterior (fum, flama i foc, segur que ho recordeu).Llegir

Acabem la minisèrie de tres capítols sobre les efes que ens incendien l’estiu amb la més abrandada de les tres, la patriòtica flama. Que de vegades ve del Canigó, de vegadesLlegir