Airbus, la multinacional europea del sector aeroespacial, ha presentat una sèrie de dissenys conceptuals de com podrien ser les aeronaus comercials del futur per a aconseguir les zero emissions.

Són tres dissenys diferents que representen altres tants camins adoptats per a arribar a la mateixa meta, tant en termes de la tecnologia emprada, com de la configuració aerodinàmica, però que reben el mateix i explícit nom en conjunt: ZEROe.

El nexe comú entre els tres dissenys és que tots basen la seva font d’energia en l’hidrogen, un element en el qual Airbus s’ha recolzat en el ferm convenciment que és la solució idònia per a la descarbonització de la indústria aeronàutica.

El primer d’aquests dissenys presenta un aspecte molt similar als actuals avions comercials, amb una capacitat per a entre 120-200 passatgers, i es basa en un disseny de “turbofán” (turboventilador). Té un abast de més de 2.000 milles nàutiques (uns 3.700 quilòmetres), i està equipat amb una turbina de gas modificada per a funcionar amb hidrogen en comptes de combustible.

El segon disseny està basat en turbohèlices, i ofereix capacitat per a fins a un centenar de passatgers amb un abast de més de 1.000 milles nàutiques (més de 1.800 km). Mentre que l’anterior disseny està pensat per a poder abastar viatges intercontinentals, el present ha estat pensat més aviat per a viatges curts.

I deixem per al final el disseny més innovador, una evolució del disseny d’ala volant que es va inventar en la dècada dels 40 i que actualment s’empra en avions militars (com el bombarder B2 nord-americà), però “en gran”, amb capacitat per a fins a 200 passatgers.

En aquest últim disseny, l’excepcional amplada del fusellatge permet jugar amb diverses opcions d’emmagatzematge i distribució de l’hidrogen, així com el disseny de la cabina.

I, a partir d’aquí, què? Des d’Airbus manifesten que esperen poder posar en servei alguns d’aquests dissenys aproximadament el 2035.

Per Tecnonews