El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat Pública, intensifiquen, a la primavera, les accions de seguiment i protecció del gall fer (Tetrao urogallus), catalogat en perill d’extinció. Entre les línies principals d’actuació d’aquest any, destaca la monitorització telemàtica de les zones amb presència de galls que realitza el Cos d’Agents Rurals amb l’objectiu de reduir al màxim les molèsties d’origen humà. En concret, s’instal·laran càmeres de parany fotogràfic (amb cartells informatius) per tal de fer seguiment intensiu que ha de permetre detectar l’accés de persones no autoritzades a les zones sensibles de l’espècie. La vigilància s’intensificarà durant l’època de cria i també durant l’hivern, períodes crítics en la biologia del gall fer.
El gall fer és una espècie molt sensible a les molèsties durant tot l’any. Però, ara durant la primavera, quan els mascles es concentren en els cants o leks, la presència humana pot provocar-los estrès fins al punt de condicionar-ne la presència en aquestes zones, fet que pot reduir les probabilitats de fecundació de les femelles, que visiten el cant durant pocs dies.
Cal recordar que la normativa catalana vigent preveu sancions per a qui molesti de manera intencionada espècies en perill d’extinció i molt sensibles com és el gall fer. Les sancions poden arribar a ser de fins a 3.000 euros
Millorar l’èxit de reproducció i evitar la predació de nius
El seguiment promogut per la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran des dels anys 1980 ha permès analitzar quins són els factors limitants i les fases del cicle vital del gall fer més vulnerables, sobre les quals cal actuar per a revertir el seu declivi. Aquests estudis han determinat que el factor clau que cal millorar és l’èxit reproductor i augmentar el percentatge de supervivència de les postes.
L’èxit reproductor ve determinat en gran part per la depredació dels nius per part de mamífers —principalment la marta Martes martes, però també la fagina Martes foina i la guineu Vulpes vulpes—. Les poblacions d’aquests depredadors s’ha recuperat les últimes dècades, després d’una forta persecució durant el s. XX. La seva major abundància comporta una pressió en la depredació dels nius, que s’afegeix a les diferents amenaces d’origen antròpic que pateix el gall.
Per això, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està reforçant una línia de treball específica orientada a disminuir l’impacte de la depredació sobre els ous, integrada amb la gestió d’hàbitat, la reducció de pertorbacions i el control de factors de mortalitat no natural. Aquest enfocament es basa en els estudis científics duts a terme al territori i en l’experiència acumulada en altres territoris europeus on la depredació sobre nius s’ha identificat com un factor limitant i on s’han provat respostes de gestió adaptativa.
En col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Instituto Mixto de Investigación en Biodiversidad (CSIC-Universidad de Oviedo-Principado de Asturias), s’està avaluant l’eficàcia de l’alimentació dissuasiva com a eina potencial per a reduir la predació d’ous. El treball parteix del fet que els mamífers que depreden nius de gall fer tendeixen a consumir menys ous quan disposen d’altres fonts d’aliment més fàcilment disponibles o més abundants, com pot passar en anys d’alta abundància de talpons. En aquesta línia, s’avalua si el subministrament d’aliment alternatiu per als depredadors, en forma de carronya o restes de caça, pot produir un efecte semblant i, en conseqüència, augmentar la supervivència dels ous i dels polls de gall fer.
Aquesta mesura ja s’ha incorporat com a mesura de recuperació en altres zones amb presència de gall fer, com en el Pla d’Emergència del gall fer d’Escòcia, on s’ha determinat que incrementa la supervivència dels polls de gall fins a un 130%. Actualment, el Departament està estudiant si aquesta actuació podria aportar un benefici real i sostingut per a la productivitat del gall fer a Catalunya i la viabilitat de la seva implementació als Pirineus.
Així mateix, conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran, en col·laboració amb organismes com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Associació Paisatges Vius, ja fa temps que s’implanten mesures com ara:
El monitoratge de la població i dels seus paràmetres poblacions, per a determinar l’estat de conservació del gall fer i entendre quines són les causes del declivi i com mitigar-les.
- La delimitació de les àrees crítiques, dins les quals cal preservar l’hàbitat i les condicions favorables per al gall fer.
- Establiment de protocols i criteris per a fer compatible l’activitat forestal amb la conservació del gall fer.
- Millores d’hàbitat encaminades a incrementar la qualitat del sotabosc i a afavorir la connectivitat entre les àrees amb presència de l’espècie.
- Ordenació de l’ús públic: senyalització i modificació d’itineraris per disminuir l’afluència humana i mantenir zones de tranquil·litat, per a evitar molèsties. Això inclou tant la modificació d’itineraris de raquetes, com tancar senders a peu, tancar la circulació motoritzada en camins, condicionar o no autoritzar activitats esportives, en zones sensibles, entre altres.
- Campanyes de sensibilització sobre el gall fer i les amenaces que l’afecten, mitjançant plafons, tríptics, exposicions, i altres materials educatius.
- Retirada de cables i filats obsolets dins la zona de distribució del gall fer, i senyalització de cables en ús per a evitar col·lisions.
- Estudi de l’afectació per contaminants químics i patògens
Les mesures de conservació que es duen a terme a Catalunya es fan de manera coordinada amb els territoris propers amb els quals comparteix la població de gall. Per això, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica forma part del grup de treball estatal per a la conservació del gall fer, liderat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i de la Xarxa d’Investigació del Gall fer als Pirineus, d’abast transfronterer, juntament amb Andorra i França.
El treball conjunt amb aquests territoris permet compartir experiències, actuacions i metodologies orientades a frenar la davallada de l’espècie, així com millorar el coneixement sobre les amenaces que poden tenir un paper més rellevant. Entre aquestes actuacions hi ha, per exemple, programes de cria en captivitat o diferents mesures de gestió de depredadors desenvolupades en altres territoris, com la serralada Cantàbrica. Tot plegat contribueix a ampliar el coneixement sobre un declivi generalitzat que afecta les poblacions de gall fer del centre i sud d’Europa.
Responsabilitat de tothom
Una altra de les línies del pla de conservació del gall fer és incrementar la conscienciació social envers les amenaces de l’espècie com a mesura de prevenció i protecció. Per això, el cos d’Agents Rurals en col·laboració amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té prevista una campanya de conscienciació especialment adreçada a la comunitat naturalista i de fotografia de natura perquè s’eviti anar a fotografiar els galls fers en l’època de cria, que portarà el títol “Deixem-los cantar!”. El Cos fa una crida a la responsabilitat de tothom, però especialment de tothom qui s’estima la natura, per a col·laborar en la protecció de l’espècie.
Un ocell emblemàtic
El gall fer és un dels ocells més emblemàtics de Catalunya ja que té una distribució restringida als boscos d’alta muntanya de la serralada pirinenca, una gran mida i un comportament nupcial espectacular.
Es troba inclòs a l’Annex I de la Directiva Aus i està catalogat com en perill d’extinció tant pel Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, com al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya.
L’any 2025 es va dur a terme el cens global de gall fer a Catalunya, a partir del nombre de mascles detectats als cants. Els resultats han corroborat la tendència negativa dels darrers censos: s’estima que només queden uns 245 mascles, el que suposa una reducció del 58% dels exemplars en els darrers 20 anys, i es calcula que té una probabilitat d’extinció de més del 50% en els propers 40 anys si no es mitiguen les seves amenaces.
