La restauració de les pintures murals que es troben a la sala de Passos Perduts de la Casa de la Vall està gairebé enllestida. En aquesta segona fase d’intervenció a les pintures s’ha fet un treball més integral, de recuperació de color i detalls, a més d’unificació entre els murals. La primera fase es va dur a terme al juliol de l’any passat, quan es van netejar i protegir per a fer les obres a l’interior de la Casa de la Vall.
L’objectiu de la intervenció és, tal com ha indicat el supervisor de la restauració de la Casa de la Vall, Eudald Guillamet, unificar totes les pintures perquè el relat es pugui entendre a simple vista. Per a poder aconseguir-ho, el que s’ha fet ha sigut completar les restauracions anteriors sense retirar-les, destacant els detalls sense buscar recuperar l’obra original.
L’encarregada ha estat la restauradora Mireia Garcia, que ha explicat que s’han dut a terme intervencions en dos aspectes principalment. D’una banda, en l’àmbit estètic, s’han fet retocs cromàtics a causa de la pèrdua de policromia de les pintures, “que generava molta distorsió visual”. Així, s’han recuperat els colors mitjançant una pintura específica de restauració que és molt estable en el temps i permet que es mantingui la intensitat, però que és reversible.
D’altra banda, s’han realitzat actuacions “no estètiques”, més centrades a retocar mètodes fets servir en restauracions anteriors que dificultaven l’observació de les pintures o maquillar desperfectes. Concretament, Garcia ha explicat que, en algunes pintures s’havien fet servir vernissos no necessaris per a protegir-les, ja que es troben en interior, i que feien que brillaren, dificultant-ne la vista. A més, els murals havien estat ubicats durant molts anys al despatx del síndic, molt accessibles a les mans, provocant agressions que s’han hagut de treballar.
Cicle de la passió de Crist
Les pintures murals de la Casa de la Vall representen el cicle de la passió de Crist. Originàriament, era la decoració de l’habitació del bisbe, actual despatx del síndic, i es va pintar al voltant de l’any 1600 per Miquel Orcau i, excepcionalment, una de les pintures pel Mestre Çanou. El cicle està format per l’Oració a l’hort de Getsemaní, la Captura, la Flagel·lació, la Coronació d’espines i la Caiguda del Calvari, la Crucifixió i la Pietat.
Els murals es van traslladar a la sala de passos perduts l’any 1955 i és a la dècada dels 60 quan es fa la darrera intervenció. Es tracta d’un conjunt pictòric únic a Andorra, principalment perquè es troba a dintre d’una casa i no a una església, com és habitual amb els murals d’aquestes característiques.
