1- A escola, era prohibit fumar. A classe, quan el mestre era d’esquena per a escriure a la pissarra, el company de pupitre, n’obria la tapa i l’aguantava fixa en posició vertical. Ajupit, s’hi parapetava al darrere i es posava a fumar com un carreter. El fil de fum que el delataria si el mestre es girava de cop, l’espargia amb l’altra mà, com si aquesta fos un ventall. Un cop el mestre el va enxampar fumant li digué «Coja la puerta y váyase», ordre que el noi complí literalment. Es dirigeix cap a la sortida, desencaixa la porta de les frontisses i se l’endú carregada a l’esquena. Fou expulsat de l’escola. Al cap d’una setmana es produïa la seva readmissió.
2- Feia poc que s’havia inventat el “cel·lo”. Entre el gran nombre d’aplicacions que existien en trobaren una de genuïnament nostra. Deu minuts abans de començar la classes, amb tots els seients dels pupitres en posició vertical, a la part de sota del topall de la posició horitzontal, amb “cel·lo” hi adherirem closques de nou. Acte seguit, tots els alumnes entrarem a classe, dempeus cantarem el Cara al Sol, finalitzat el qual el mestre digué «Pueden sentarse». Com que tothom no va seure al mateix temps, es produí un soroll semblant a una traca. No hagué forma de trobar els culpables.
3- En sortir de l’escola, amb els deures fets durant l’hora de repàs, una distracció habitual era agafar una cartera de butxaca molt vella, sempre la mateixa, l’obríem i clavàvem a terra en un lloc estratègic on passés moltes persones, hi posàvem una fotocopia en color d’un bitllet de mil pessetes que treia el nas i la tancàvem a continuació. Amagats, veiem com els transeünts hi posaven el peu a sobre, però renunciaven a endur-se-la en no poder arrencar-la.
