
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné, ha entrat una bateria de preguntes escrites adreçades al Govern en relació amb el projecte de Casa Parramon amb l’objectiu d’avaluar-ne la planificació, la justificació i la definició funcional. «Les preguntes posen el focus en un element clau: la manca de concreció sobre els usos que ha d’acollir el futur edifici administratiu». En aquest sentit, Moliné demana si existeix un programa funcional definit i, en cas contrari, «en base a quins criteris tècnics i necessitats reals s’ha dimensionat el projecte, tant pel que fa al volum com al nombre de plantes i espais previstos».
Un altre dels eixos centrals és la justificació del projecte. La consellera sol·licita conèixer quins estudis o anàlisis prèvies sustenten la necessitat de construir un nou edifici administratiu en aquesta ubicació concreta, així com si s’han valorat alternatives com la reorganització d’espais existents o la utilització d’altres equipaments públics.
Pel que fa a l’impacte econòmic, Moliné demana el cost acumulat de les actuacions vinculades a la parcel·la des de l’enderroc de l’any 2021, així com el calendari previst per a disposar d’una definició clara dels usos de l’edifici.
Finalment, la consellera posa el focus en la planificació de la inversió pública i planteja una qüestió de fons: «com garanteix el Govern que una definició posterior dels usos no comportarà modificacions amb impacte en el cost o en els terminis, i com es justifica l’impuls d’un projecte amb un cost i una configuració ja definits sense disposar prèviament d’una definició clara dels serveis que ha d’acollir».
Moliné adverteix que “una infraestructura pública no pot definir-se només per la voluntat de construir-la, sinó per la necessitat concreta que ha de cobrir”, i defensa que «qualsevol inversió ha d’estar basada en una planificació prèvia clara, rigorosa i transparent».
Amb aquesta iniciativa, la consellera general busca obtenir informació detallada sobre el projecte de Casa Parramon i «garantir que la seva execució respongui a criteris d’eficiència, necessitat real i bona gestió dels recursos públics».

