Quan en Marcel Besolí Baco, de grata memòria, fa uns anys presidia la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra, era costum que una comitiva de l’entitat, un cop a l’any, en diferents dates, anés a visitar a les persones internes en residències geriàtriques d’Andorra i de la Seu d’Urgell. No sé per quin motiu, tals visites s’han deixat de fer i és una llàstima. Al meu parer és una activitat que s’hauria de reprendre, car permetia confraternitzar amb les persones internades, unes hores o un dia sencer, com ocorria en la visita a la Llar de Sant Josep, de la capital de l’Alt Urgell.
A la Llar de Sant Josep, de la Seu d’Urgell, fa més d’un segle que són acollides generacions d’andorrans en llur darrera etapa de la vida. Crec que molt encertadament el Govern d’Andorra atorga una subvenció a la comunitat religiosa que tan dignament la regenta.
Per a celebrar la trobada, en la sala d’actes de la Llar de Sant Josep, entre altres actuacions, es representava una obra de teatre, un recital de poesia i un d’acudits. En un autocar ple de gom a gom
ens despaçavem a la Seu, emportant-nos uns petits presents per a la comunitat amfitriona.
A les persones que aleshores complien els 100 anys, internades en qualsevol residència de les citades, se les homenatjava amb un ram de flors. Les monges preparaven l’esdeveniment amb molta cura uns dies abans per a què res fallés en celebrar l’acte.
Tot plegat permetia als visitants i a la pròpia Federació de la Gent Gran fer-se una idea objectiva sobre els recursos residencials, lluny de la visió estereotipada de les residencies que tantes actituds de refús generen en el col·lectiu de les persones grans.
