En la roda de premsa del passat dia 10 d’abril, entre altres coses, Alfred Llahí va dir que el record és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats, alhora que va afegir que els records que s’escriuen mai no es perden. Tanmateix va fer referència a l’escriptor i pedagoc alemany Johann Paul Friedrich Richter (1763 – 1826), el qual en els seus texts barrejava la fantasia i la realitat com una fórmula de reviure els records amb una millor fidelitat descriptiva.
Recuperant el llibre “La meva Andorra”, escrit per Llahí, que l’autor subtitula “Memòries d’una nena d’Escaldes”, són els records de la seva pròpia mare, la Teresa Segalàs Orona, nascuda l’any 1943. Els records que alhora ens transporten a una Escaldes de finals dels anys 40 i 50 i arriben fins als anys 60 del segle XX. Fets que comparteixen espai i temps amb personatges com Andreu Claret, Josep Viladomat, Esteve Albert, Josep Fontbernat o Josep Alsina. Tanmateix en aquella època nostàlgica hi venia a Escaldes un jovenet Joan Carles de Borbó, l’aleshores futur rei d’Espanya, així com Carmen Polo, esposa del general Franco, a part de tot el planter del Futbol Club Barcelona dels anys 50, i altres personalitats.
Llahí va concloure que, com si d’un quadre es tractés, la “Meva Andorra” mostra Escaldes amb pinzellades de nostàlgia i poesia a través dels seus protagonistes i, sobretot, amb els records d’una nena d’Escaldes, la seva pròpia mare, amb la qual cosa l’autor ha pogut aprofundir en la història més recent de la parròquia d’Escaldes i que constitueix un document que també ens aporta les vivències dels canvis econòmics i socials d’Andorra, on hi afegeix 90 imatges irrepetibles i moltes d’inèdites.
El llibre “La meva Andorra”, d’Alfred Llahí, que es va presentar el dia 13 d’abril a la Biblioteca Comunal d’Escaldes-Engordany (CAEE), està prologat per l’MI Xavier Espot, cap de Govern i que també és un Escaldenc amb moltes referències familiars a la mateixa parròquia. A la presentació també va assistir la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Sra. Rosa Gili, acompanyada d’altres personalitats del món cultural.
Finalment, em permeto recomanar aquest llibre, perquè de ben segur que enriquirà la nostra percepció de l’evolució del Principat d’Andorra, però centrat en una parròquia capdavantera com és Escaldes-Engordany.
Voldria felicitar, de nou, a l’Alfred i la seva mare per la gran aportació a la memòria col·lectiva de tots els andorrans i residents del país.
S’ha de constatar que l’escriptor i periodista, Alfred Llahí, és autor d’almenys una dotzena de llibres entre ells: Dos volums d’“Història de la nostra història”, “Andorra Terra d’acollida” (traduïda també a l’espanyol), “Qui és qui als carrers d’Andorra”, “Diccionari de Sant Josep Maria Escribà de Balaguer”, etc. Fins a una dotzena de llibres publicats.
Tanmateix i, en una altra línia, Alfred Llahí va ser el primer escriptor que l’any 2016 va obrir el programa de “L’autor i la seva obra”, de l’AEPA on va ser presentat per l’arquitecte Antoni Pol, de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), entitat que va donar suport al programa esmentat.
Llahí també és l’editor de la revista mensual “L’Escapada” i al seu dia va crear el segell: «Llibres made in Andorra».
I s’ha de constatar que el prolífic escriptor, Alfred Llahí, és professor i dirigeix la seva pròpia escola de música (piano i violí) amb un selecte grup d’alumnes que estudien amb gran vocació musical.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) i Secretària General de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA)
Fotos: Lluís Casabella
