“La representació de “La Crucifixió de Jesús” dona veracitat als escrits dels evangelistes. Des de Velázquez fins a Sergi Mas (ACS)

Dades històriques i científiques han comprovat que, a part d’un camí de patiment, també demostren la certesa del que varen escriure els evangelistes, alhora que compositors com Johann Sebastian Bach i les seves Passions de Sant Mateu i la Passió de Sant Joan, entre altres cançons sacres, van recordar la mort de Crist a la Creu al llarg de la història.

El títol a la Creu deia “Jesús el natzarè, rei dels jueus”, escrit en tres idiomes: Hebreu, grec i llatí, escrits de dreta a esquerra, tal com escrivien els hebreus. A la Basílica de la Santa Creu, es conserva un fragment de 23 centímetres de llarg per 13 centímetres d’alt. 

Jesús va ser crucificat nu, com era la costum. Mateo (27.35) especifica que els soldats es quedaven les robes dels condemnats i es rifaven les peces o altres elements que portessin els reus, els quals abans de la mort eren flagel·lats, en el cas de Jesús per ordre de Ponci Pilats, que volia satisfer la pleb i, alhora, no volia afectar les parts més vitals del cos de Crist. 

Tanmateix, els evangelistes expliquen que abans de la crucifixió li van posar una corona d’espines, així que al “Llençol Sant” va quedar marcada la sang de Jesús, del cap, del front i del clatell. Es conservà a Torí.

Tanmateix van obligar a Simón de Cirene a ajudar a Crist a portar la Creu perquè els soldats temien que podia morir pel camí (on va caure tres vegades, segons la tradició, i als seus genolls varen quedar restes de la terra de Jerusalem. Tal com va publicar, al seu dia, el físic de la Facultat de Ciències de la UNAM, que alhora es president del Centre Mexicà de Sindonologia.

Quant al Crist de Velázquez, és una obra de 1632 que es conserva al Museu del Prado des de 1829, igualment com  L’“Ecce Homo”, de Bartolomé Esteban Murillo (1618 – 1682). Aquest últim, junt amb altres obres que inclouen, Zurbarán, Josep de Ribera i Juan de Arellano, va ser exposat a la Sala Pere d’Urg de l’antiga Vegueria Episcopal, a Andorra la Vella. Seria la primera vegada que el aquest patrimoni sortia de Madrid en una presentació itinerant que va començar al Principat d’Andorra per a continuar a Espanya. Penso que seria a l’entorn de l’any 1989 – 1990.

Finalment s’ha de destacar la recent restauració de l’escena de la Crucifixió amb Jesucrist a la Creu i als seus peus la Verge Maria i Sant Joan. 

Encara que no es coneix l’autor es pot datar a l’entorn de la primera meitat del segle XVII i forma part del cicle de la Passió. La Casa la Vall que va ser adquirida pel Consell General l’any 1702, el que vol dir que l’obra era anterior i en un principi es trobava a la Capella de la Casa la Vall. Ara, sota la direcció de l’especialista i tècnic, Eudald Guillamet, i amb la col·laboració de la restauradora, Anna Garcia, s’ha acabat aquesta restauració de “Jesús a la Creu”, que ja havia sofert diverses intervencions en el passat.

Tanmateix fa uns quants anys, i en una altra línia, el Sergi Mas (ACS) va realitzar una escultura del Crist a la Creu, per encàrrec del Bisbat, per al Monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles. Amb el seu anecdotari habitual, ell em va comentar, fa uns anys, les dificultats que va tenir per a passar el control de frontera des d’Andorra ja que la creu era tan llarga que sobresortia del vehicle de transport. Durant un viatge de “Velles Cases Andorranes”, de l’època de l’historiador i exministre Pere Canturri, feia de director i guia de les sortides culturals, vàrem tenir l’ocasió de veure l’obra, encara que no recordo la data d’aquella sortida.

Caldria que els experts identifiquessin aquella obra inèdita que no he vist en cap catàleg del Sergi. Potser el Manel Gibert podria interessar-se per a incloure al seu projecte de difusió de les més de 150 obres del millor creatiu que ha tingut Andorra en molts anys. DEP.

Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).