Segons l’informe «Government at a glance 2023» de l’OCDE, Noruega lidera el rànquing dels països amb més funcionaris d’Europa, amb un 30% de la població activa treballant per a l’administració. Significa que 3 de cada 10 persones que treballen a Noruega, ho fan a la funció publica, com a funcionaris, personal contractat, fix o eventual, inclosos els empleats de les empreses parapúbliques.
Malgrat que una part dels nostres conciutadans creuen que som un dels països d’Europa amb més funcionaris, el cert és que ens trobem bastant per sota de la mitjana europea, que és d’un 14% de la població activa. Per a atènyer una taxa del 14% de la nostra població activa, estimada en 52.571 persones ocupades, seria necessari disposar de 7.360 persones a la funció pública, que no és el cas. A tot estirar, en disposem d’unes 5.000 persones treballant a l’administració pública, inclosos el comuns, ço que representa una taxa 9’51 % de la població activa.
Un altre debat consistiria en dilucidar si en necessitem tants de funcionaris. En cas afirmatiu, caldria esbrinar si compleixen fidelment les tasques i objectius previstos. Per a aprimar l’administració, si tal fos la necessitat, no caldria acomiadar ningú. Per cada dos funcionaris jubilats, reemplaçar-ne només un. Naturalment, seria una fórmula a realitzar per un temps limitat. Disposar de 8 administracions té un alt cost. No cal dir que, per a equilibrar els pressupostos de l’administració pública, resulta necessari reduir la depesa, sigui augmentar les figures impositives, sigui crear-ne de noves, sigui vendre patrimoni o bé manllevar fons emetent deute.