Per a una excursió, aquest és un itinerari fàcil que ens introdueix en el coneixement del fenomen càrstic del Parc del Garraf a través dels avencs, els camps de rasclers i les dolines. La passejada acaba al cim més alt del massís: la Morella. A banda d’aquesta entretinguda caminada, aquest territori de la geografia catalana amaga altres atractius per a fer acompanyats d’amics o en família:
La Pleta, pavelló de caça de la família Güell, és obra de l’arquitecte modernista Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí.
El Garraf ha estat el bressol de l’espeleologia a Catalunya, i també l’escola. L’avenc Emili Sabaté ha estat la cavitat-escola per excel·lència, i els experts afirmen que, segurament, es tracta de la cavitat no turística amb més visitants de Catalunya.
El pla de Querol és un camp de rasclers, una extensió formada per roques foradades i cantelludes modelades per l’aigua. És l’acció de l’aigua carbonatada el que erosiona i modela les roques calcàries del Garraf, tot generant-hi dibuixos espectaculars formats per solcs, canalons i talls aguts. El fenomen de modelatge de la roca calcària ha heretat el nom del massís eslovè on va ser estudiat per primera vegada: carst.
A Campgràs podem observar un altre dels fenòmens del carst: les dolines. Es tracta de depressions circulars d’uns quants centenars de metres, generades per la dissolució superficial de les roques calcàries per l’enfonsament d’un avenc o d’una cova.
El cim de la Morella (594 m) és el més alt del massís. Amb la característica creu del cim, sempre ha estat una fita per als excursionistes.
Extret de la Guia d’Itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
Per Tot Sant Cugat