Aquesta setmana finalitza la segona campanya d’excavació arqueològica sobre els orris d’Encamp, amb la continuació de les excavacions fetes a la campanya 2023 a l’Orri de l’Estany Forcat, una estructura agroramadera que va estar ocupada des de l’època medieval fins a la moderna, per tal d’obtenir més dades de l’ocupació de l’alta muntanya en aquests segles.
Durant les excavacions en aquest espai, s’ha pogut documentar una munyidera i una cabana, amb el seu perímetre i una llar de foc, segons les primeres hipòtesis, correspondria amb una estructura que se situaria a l’edat moderna, entre els segles XVI-XIX. Les excavacions han permès determinar que aquest orri va ser construït sobre les restes d’un establiment productiu que data d’entre els segles XII i XIII i que es caracteritza per importants estructures de combustió que estan en curs d’excavació. En finalitzar aquesta activitat, la instal·lació va ser coberta intencionadament per una important estesa de pedres, impedint-la la reutilització, fet que suposa una singularitat que caldrà estudiar profundament.
Aquests treballs s’emmarquen en el conveni signat entre el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, a través del Departament de Patrimoni Cultural, i el Comú d’Encamp per a col·laborar i avançar en el coneixement i el reconeixement de la Ruta dels Orris i el túmul del Cubil, signat l’any 2019. Els treballs arqueològics compten amb la direcció de l’arqueòleg Josep Font Piqueras.
Una troballa al túmul del Cubil
Tot i que la campanya al túmul del Cubil va finalitzar el passat mes de juliol, durant aquesta setmana s’han dut a terme dues operacions sobre aquest jaciment que han permès incidir en la seva complexitat i rellevància, tant des d’un vessant històric com d’un patrimonial.
D’una banda, s’ha dut a terme l’excavació d’un forat al voltant del túmul (construït durant el neolític final, fa uns cinc mil anys, aproximadament), en el qual s’havien detectat restes de fusta no carbonitzada. La seva excavació ha permès recuperar les restes d’un pal de fusta, amb una llargada conservada d’uns 80 cm i un diàmetre proper als 40 cm.
Segons l’equip encarregat dels treballs, es tracta d’una troballa excepcional, ja que no és gens habitual la conservació de fustes no carbonitzades en jaciments arqueològics, i menys encara d’aquesta cronologia, si no és en espais subaquàtics o amb unes condicions climàtiques molt concretes. De fet, en aquest cas, és força probable que la seva conservació hagi estat possible pel seu contacte amb el nivell freàtic. Aquesta peça està pendent del seu tractament i conservació i poder extreure’n més informació.
D’altra banda, s’ha dut a terme l’excavació parcial d’un petit túmul situat al costat del dolmen, com a una estructura associada que segons les primeres anàlisis radiocarbòniques dataria d’entre els segles II i I aC. Aquesta estructura reafirma la rellevància del Cubil com a espai funerari i commemoratiu de llarga tradició històrica i l’interès de prolongar-ne la recerca i la futura posada en valor.