La Seu d’Urgell ha registrat aquest 2024 un total de 1.291 metres quadrats de superfície visada per a la construcció d’habitatges nous o rehabilitats, segons el balanç que acaba de presentar el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La dada de la capital de l’Alt Urgell és la més alta de l’Alt Pirineu i Aran i la segona més alta del conjunt de la demarcació de Lleida (representa un 3,89% del total provincial), només superada per la capital del Segrià, que ha concentrat el 33,74% de la superfície visada, un terç del total.
La xifra global a la demarcació ha estat de 301.373 m2 (un 46,4% més que l’any anterior), dels quals uns 100.000 han correspost a la ciutat de Lleida. Per darrera de la Seu, les altres poblacions on s’ha visat més espai per a habitatges nous són Aitona (2,8%), Mollerussa (2,65%), Tàrrega (2,49%) i Alpicat (2,03%).
Aquest balanç també indica que les delegacions del Col·legi d’Arquitectes a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran, en conjunt, ha visat aquest 2024 fins a 855 habitatges de nova construcció a la demarcació. Es tracta de la millor xifra de la darrera dècada i representa un 48,44% més que l’any anterior (2023). Quant al nombre d’expedients, els arquitectes n’han tramitat 708, un 5,7% més.
La Seu, al capdavant en rehabilitació
La majoria de la superfície que s’ha visat a la Seu d’Urgell correspon a projectes de rehabilitació d’immobles ja existents, amb 784 m2. De fet, la capital de l’Alt Urgell ha concentrat un 9,6% d’aquest tipus d’espai autoritzat a la demarcació i també ocupa el primer lloc d’aquest apartat a l’Alt Pirineu i Aran i el segon lloc de la demarcació, només superada per Lleida ciutat (21,7% del total). Les segueixen en tercer i quart lloc Mollerussa (5,2%) i Tàrrega (4,2%). La xifra total d’espai visat per a rehabilitació ha estat de 122.387 m2, cosa que suposa un augment del 58,4% sobre l’any 2023.
Des del COAC, però, remarquen que la majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari, fet que fa que les dades de què disposen no reflecteixin la totalitat de la rehabilitació. Tot i que aquesta mena d’obra representa prop del 40% de la superfície visada, els arquitectes també posen sobre la taula la “manca de cultura rehabilitadora” que hi segueix havent a la demarcació, perquè creuen que es podria aprofitar molt millor molts dels habitatges ja existents.
Bellver, Bagergue i Prats i Sansor, els municipis pirinencs amb més obra nova
Pel que fa a l’obra nova, el 2024 s’han visat 166.495 m2 (més de la meitat del total), amb un creixement del 42,9%. Lleida torna a ser el municipi on més superfície s’ha visat d’aquesta tipologia, on hi concentra el 44,1% de l’activitat. La segueixen a molta distància Alpicat, Sant Guim de Freixenet i Bellver de Cerdanya, tots tres amb un 3%. Així doncs, Bellver és el municipi de l’Alt Pirineu i Aran amb més obra nova aquest darrer any. El segueixen Bagergue i Prats i Sansor, amb un 2% del total per a cadascun.
En xifres totals, a Bellver de Cerdanya s’han visat 13 nous habitatges de nova creació, tot i que el municipi pirinenc on se n’ha autoritzat més és Salardú (15). A la plana de Lleida, el primer lloc l’ocupa un cop més la ciutat de Lleida (403), seguit a molta distància per Alpicat (25) i per Ponts (16). Del total de 855 habitatges nous visats, el 14% (121) són de protecció oficial, distribuïts en 4 projectes, però tots ells corresponen a la ciutat de Lleida.
Fort augment de visats per a obres al marge de l’habitatge
Quant a la superfície que no es destina a habitatge, (84.543 m2) també ha crescut i ho ha fet per sobre la mitjana: +88,8% respecte al 2023. En molts sectors el repunt ha estat exponencial; per exemple, a obres en educació (+6.207%), sanitat (+2.798%), oficines (+1.058%), comerç (+614%), hostaleria (+442%) i indústria (+45%).
Amb tot, la superfície visada a la demarcació de Lleida ha representat tot just un 6,4% del de Catalunya, on la xifra s’ha enfilat fins als 4.714.594 m2. A la demarcació de Girona (que inclou la gran majoria de la població de la Cerdanya), els arquitectes han visat fins a 2.096 habitatges de nova creació. En aquest cas, a diferència de Lleida, hi ha hagut un descens (-12,6%), tot i que aquest arriba després de notables augments tant al 2021 (+22,5%) com al 2022 (+26,5%). Malgrat que la ciutat de Girona és la població amb més noves peticions, el gruix principal correspon als municipis de la Costa Brava (litoral de l’Alt i el Baix Empordà i de la Selva).