Primer quart jugat a mig gas, a Astúries, en el matx disputat entre l’Oviedo i el BC Andorra. Poc encert i poca anotació per part d’ambdós conjunts. Hi ha hagut molta igualtat, amb alternances en el marcador i poca cosa més a destacar. Tan sols el resultat amb el que s’arribava a la fi d’aquest primer període, amb un 16 a 19 per als tricolors.
Altra cosa ha estat el segon quart. El BC Andorra ha sortit una mica més endollat i, a més, l’Oviedo tampoc es mostrava massa encertat a nivell ofensiu. Ha estat aquí quan els de Natxo Lezcano han assolit les primers diferències significatives amb un +12, +14 i fins a un +17. Evidentment, hi ha hagut reacció local i, a la vegada, un Andorra que, quant a efectivitat, no acabava d’estar del tot fi. Encara i així, els dos conjunts marxaven al descans amb un 26 a 39, amb un +13 per als “tamarros”.
Amb aquest panorama s’iniciava el tercer quart. Calia sentenciar l’encontre per a aprofitar la derrota, ahir divendres, del Palència a la pista del Lleida. El Palència és l’única formació que pot arrabassar l’ascens directe als del Principat. I, qui millor que el propi BC Andorra per a saber la gran oportunitat que tenia pel davant. Només de sortida ha aconseguit un +20, (26 a 46), fet que s’ha traduït en un temps mort demanat pel tècnic local. Ha intentat reactivar-se l’Oviedo, però els tricolors ho tenien clar posant un +22 en el lluminós. El problema és que amb aquestes distàncies, quan es guanya, tothom es vol agradar i això pot anar en contra del joc comunitari. Però, no, no! els andorrans anaven per feina i obtenien un 29 a 59 (+30). El tercer quart encarava el seu tram final amb un significatiu avantatge, encara que els asturians, a cop d’orgull, anaven maquillant el marcador. Així, s’ha arribat a la fi del tercer període amb un 38 a 61 (+23).
I, per fi, l’últim quart. Els inicis no han estat bons per al BC Andorra. No pel joc, sinó perquè Llovet prenia mal (cal confirmar l’abast) en una jugada sota cistella. També és veritat que amb un +30, els de Lezcano han baixat una marxa i ha permès que l’Oviedo tirés de maquillatge per a finalitzar el partit amb un definitiu 63 a 79 (+13). L’ACB, després d’aquesta victòria, ara sí que cada cop és més a prop.
A tenir en compte
Com a dades a destacar. Que bé, Andric, que arriba al moment crucial de la temporada en un gran estat de forma coincidint amb una important baixa, la del talentós Szerapowicz. Avui, Andric, ha estat MVP del partit amb la pólvora ben seca per a esclatar-la. Un altre que ha estat de matrícula amb els problemes físics que arrossega i que mereix un enorme reconeixement és Rafa Luz (quin cognom tan encertat) i, tampoc és pot obviar la feina de Dos Anjos sota cistella. Òbviament, tot l’equip contribueix a la brutal temporada del BC Andorra -començant per l’entrenador Natxo Lezcano- però alguns noms sobresurten a cada partit o en trams determinants.
Després, hi ha uns casos que s’han d’analitzar amb una altra perspectiva, positiva. Un d’ells és el pivot Marin Maric. Només li cal una mica de més contundència sota el cèrcol, mans de ferro. Potser unes convivències amb Carles Riba (el raça llop) el podria convertir en una apiconadora a l’ampolla. L’altre, és Johnny Dee, un jugador que depèn de la seva punteria. Potser una xerrada amb Clint Eastwood… Bravo Andorra, l’A-S-C-E-N-S és a tocar.