Aquest diumenge, 23 de juliol, celebrem els nostres 40 anys de casats. Encara recordo quan ens vam conèixer, a la botiga del teu oncle. Per a mi va ser un fletxada i, per a tu, un malson, hahahaha. Recordo aquell dia, quan et vaig dir sí vull, i ara, aquí estem 40 anys després.
Ens vam casar molt joves, sense saber res l’un a l’altre, aprenent de la vida en els moments de joia i de dolor, però, sempre vam estar i estarem junts, perquè l’amor ens va unir i ens segueix unint. Junts hem construït una llar plena d’amor i esperem continuar fent-ho.
Ens estimem amb un amor transparent que va amb la veritat sense amagar res, l’un a l’altre, crec jo. La confiança és molt important, on les bases es van enfortint amb el temps i fent-se més sòlid. Quaranta anys de feina, de lluita, d’amor, de plor, de somriures.
Quaranta anys de vida junts, que cadascun dels dos valora de manera molt diferent. Tu, escriu la teva història quan vulguis, jo ho faig cada dia, per a intentar millorar i ser millor persona.
El millor d’aquests quaranta anys? Sens dubte els nostres fills i, amb ells, les nostres joves. Els quatre m’omplen d’amor, d’esperança i de llum.
El pitjor? Dir adeu als que se’n van anar per sempre.
En aquesta nova etapa i pels anys que hem passat plegats, vull que sàpigues que t’estimo més que res en aquest món, encara que moltes vegades no ho demostri com tu voldries. Gràcies per ser el meu marit, el meu amic, el meu amant i el pare dels nostres fills. Per estar al meu costat en els moments, difícils i alegres de la nostra vida.
L’amor es manté ferm, però no de la mateixa manera que quan ens vam conèixer, ja que són molts anys de vivències, bondats i tristeses, però no hi ha barreres que puguin aturar ni trencar tan fàcilment el nostre amor.
Així com el color de l’amor és el rubí vermell i passional, els nostres 40 anys de matrimoni són per a mi una data que es manté amb tots els colors de l’amor.
Vull que sàpigues que t’estimo amb tot el meu cor i que junts seguirem, crec jo, celebrant el nostre amor per molts anys més fins que el destí ens separi.
Et vaig estimar, t’estimo i t’estimaré. Gràcies per estar a la meva vida des del principi.
Al meu marit, Richard Mañosas.