És paradoxal viure en el pensament negatiu i en la culpa de manera contínua i, paral·lelament, queixar-se que només ens succeeixen desgràcies. Malauradament, és compatible, la negativitat i el benestar mental atès que, per a moltes coses bones que ens succeeixin, mai les interpretarem com a tal perquè sempre hi haurà un però i/o un podria ser millor. Però abans de seguir cal aclarir que la culpa impossibilita gaudir de res, donat que tenim la ment ancorada en el passat. Després, la negativitat generalitza el passat, tant al present com al futur, donant com a resultat sempre un pronòstic decebedor. Així doncs, és impossible veure la realitat de manera objectiva perquè la subjectivitat s’emporta la major part. Això inclou cites amoroses, amb amistats, companys de feina, viatjar, sortir a passejar, etc.
El ventall és molt ampli i no entén de llocs, ni de moments del dia, sempre s’aveïna el pitjor. És més, es produeix l’efecte crida, la negativitat prepara escenaris per a recrear situacions negatives que segurament no ho són però subjectivament, s’interpreten com a tal. La persona entra en un bucle sense sortida i acaba reafirmant les seves creences, ella mateixa es retroalimenta i es reforça amb cada pensament negatiu.
Ara, per a no entrar en aquest bucle, primer hem d’assumir les conseqüències de les nostres decisions i segon, hem d’acceptar que no podem predir el futur. Llavors, valorem en quina manera ens afecta el resultat i busquem com millorar la presa de decisions perquè potser som massa impulsius o tot el contrari, ens va la parsimònia, tot ho deixem per a l’últim moment i quan veiem que no arribem, prenem les decisions sense massa raciocini. Ens movem per les emocions i evidenciem amb claredat que si una situació ha ocorregut amb anterioritat, també ho farà posteriorment. És a dir, que si avui ha estat un mal dia, demà ho serà i hem d’entendre que la persona negativa s’aferra a qualsevol teoria amb la condició de defensar les seves respostes.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri
