Viu la vida: Patir sense tenir color a la pell

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

L’albinisme és una alteració genètica congènita en la qual hi ha absència de pigmentació (melanina) d’ulls, pell, pèl i oïda. Pot donar-se en totes elles o només en alguna. La manca de pigmentació a la pell desprotegeix als albins enfront de les radiacions solars, el que pot produir-lis cremades i fins a càncer de pell. En el cas dels ulls, la desprotecció els ocasiona molts problemes de visió. En l’oïda, produeix hipoacúsia.

No tots hem tingut la sort de conèixer a un albí, pot ser degut a que la majoria dels casos es troben amb freqüència en el continent africà. Però si veiéssim un albí que passeja tranquil·lament pels nostres carrers, la primera impressió seria de rebuig, però a poc a poc seria part de les nostres vides, és a dir, l’acceptaríem tal com és, una persona més del nostre entorn. No obstant això, els països subdesenvolupats no arribarien a considerar-lo un més sense abans haver-los parlat del que els passa realment. Les persones no albines d’aquests països pensen que estan maleïts pel simple fet de néixer blancs i per aquest motiu, a l’ésser diferents que ells, decideixen perseguir i matar-los perquè els doni sort en la seva vida.

Les persones albines són diferents a les altres físicament, però moralment són com tots els altres, amb uns sentiments iguals als altres. Però això no es té en compte a l’hora de ser sacrificats per tenir una poció que els faci més rics que abans. La qüestió està en què, nosaltres que sabem la situació que viuen aquestes persones i el que lluiten per poder sobreviure, per què no ajudem? Potser tinguem por a enfrontar-nos a la realitat, perquè a nosaltres no ens afecta i no som conscients del que aquestes persones pateixen.

Si hi ha un continent en el qual les persones amb albinisme destaquen sobre la resta, aquest és, sens dubte, Àfrica. Allà qualsevol persona amb pigmentació reduïda o inexistent és identificada com diferent a la resta de manera immediata. Durant anys aquesta diferència era rebutjada i ocultada. Molts nens amb albinisme desapareixien en néixer, assassinats sovint pels seus familiars, per les creences de mala fortuna que aquest naixement portaria a la família.

Més tard la bruixeria i les horribles tradicions màgiques van canviar de sentit. Es va estendre la fatal idea que es podia garantir una bona salut, sort, riquesa i felicitat a la vida per a tots aquells que posseïssin un tros del cos d’una persona amb albinisme. Tan irracional com sona, tan increïble com sembla.

Així va començar la persecució, segrest, mutilació i assassinat de persones amb albinisme en diversos països d’Àfrica que encara avui, segueix present.

Moltes persones al món són perseguides, segrestades, mutilades i assassinades per les seves creences religioses, per la seva identitat sexual, pel seu gènere (per ser dones), per disputes entre països, per residir en zones de guerra, per robatoris, assalts i altres múltiples delictes relacionats amb la pobresa. Però no hi ha un cas semblant a les persones amb albinisme a l’Àfrica, amenaçades a causa del que són, a la seva condició genètica.

Es tracta del grup humà en major perill per motius genètics.

La meva conclusió final és que tots som iguals, siguem de la raça que siguem i visquem on visquem tots tenim un mateix cor que batega. Per tot això, hem d’aprendre a lluitar perquè a totes les persones se les tracti de la mateixa manera i que cap se senti desplaçada per patir albinisme, ja que ser albí ja és un problema per als que el posseeixen, si li afegim la falta d’un pare en néixer, una mare i no tenir el suport de ningú, no és una bona forma de viure i desenvolupar-se com a persones.

TOTES LES NOTÍCIES