Viu la vida: La maldat entre els éssers humans

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Si creus que el bé existeix també has d’acceptar que la maldat igualment té el seu lloc en aquest món. Podem veure coses en aquest món que són d’òbvia maldat, com ara, robatoris, assassinats, parlar d’altres, destruccions massives, desordre, i caos absolut. Però també existeixen maldats que estan esperant a les nostres vides diàries que poden ocultar així mateixes de la nostra directa consciència. Aquesta és la maldat de l’individu/a.

El bé neix de pura virtut. La maldat neix de pura justificació. El bé s’alimenta d’amor i felicitat. La maldat s’alimenta de misèria i decepció. La maldat també s’alimenta dels dubtes propis. Aquest podria ser el dubte present en nosaltres mateixos o podria ser el dubte present en una o alguna situació. Quan el dubte existeix dins d’una persona, perdem contacte amb els qui érem.

La “maldat” resulta ser, en la majoria de casos, una forma errònia de pensar, de valorar. No és una qualitat inherent a l’ésser humà. De la mateixa manera que no és inherent a nosaltres ser racistes, sexistes o homòfobs etc. Són simplement pautes de pensament que se’ns inculquen, però que podem arribar a comprendre l’error moral que constitueixen. El miratge no és essencialment diferent de la resta de prejudicis.

Els éssers humans han estat malvats i això té una estreta relació amb les figures d’autoritat. És clar, sembla una cosa bastant òbvia i n’hi ha prou amb prendre qualsevol llibre d’història per trobar evidències que així ho explicaven i expliquen amb tota seguretat.

El fet que molts éssers humans normals i corrents, siguin capaços de cometre veritables crims i atrocitats en determinades circumstàncies és atribuït per alguns a una “maldat intrínseca” a la naturalesa humana. No obstant això, tal cosa no està demostrada, i altres considerem que això passa sobretot a causa de l’educació i l’ambient en què vivim.

És clar que hi ha casos excepcionals i puntuals d’individus que són sàdics o psicòpates i fan el que fan perquè és inherent a la seva naturalesa. Però aquesta no és la realitat de la majoria d’éssers humans. La gran majoria d’éssers humans són capaços de ficar-se en la pell d’altres, d’aplicar el principi d’igualtat,

No hi ha cap dubte pel que fa a la maldat dels éssers humans, diàriament tenim prova d’això i aquestes proves que ho confirmen. Els genocidis se segueixen cometent encara amb més intensitat i a gran escala, com ara la guerra dels EUA contra l’Iraq, que va acabar amb milers de civils innocents. Les conseqüències de violència segueixen avui dia, etc.

Des de la nostra part de vida actuem per supervivència, des de la ment per aprenentatge. L’emoció és un impuls catalitzador. Només estem aprenent totes les variables de l’existència, per tenir opció. A partir d’aquí, sí que podem dir si un ésser humà actua a favor o en contra de l’evolució, ja que ho fa des de la seva voluntat lliure.

Si som capaços de reconèixer la presència de la maldat abans que ella ens venci, llavors podríem enfocar sobre la fortalesa i eliminar o remoure els obstacles detenint el bé. La maldat existeix, però com ella existeix, és qüestió d’aquells que la permeten. Llàstima que hi hagi tanta maldat en aquest món, però que bonic seria que tots anéssim units i que tractéssim de donar amor i sobretot de ser més humils i a ajudar al proïsme, sense importar les races ni països etc, En el meu cap no hi caben les coses o això és el meu parer, sento que no vam néixer per a un món tan cruel, amb tant d’amor que hem de donar i rebre es fa difícil per què desaprofitar la vida si realment donéssim el que està en els nostres cors, aquest amor retingut per por de que et diguin poruc, o retingut per orgull, etc, la vida seria tan però tan bonica.

Crec que nosaltres mateixos fem de la vida una misèria, per no saber ser honestos i hauria de ser més senzilla, O creieu que els éssers humans som malvats o és en realitat una generalització equívoca?

 

TOTES LES NOTÍCIES