És bastant comú canviar-li la funció al treball, només és una font d’ingressos econòmics, així de simple. Ningú treballa gratis, ni el millor dels advocats, ni el millor cirurgià del món, ni la classe política, ni els teus pares, ni tu mateix ho fas. Tots busquem diners a canvi dels nostres serveis, intercanviem temps i coneixements per diners. No obstant això, hi ha qui ho fa servir com a forma de refugi, li dedica tot el temps possible per a no pensar en la seva miserable vida. És la seva manera d’afrontar els conflictes o les preocupacions (si no les veig, no existeixen).

Aquesta gent surt d’hora de casa i arriba tard, li queda el temps just per a una dutxa i sopar. És entrar per la porta, saludar a la família, intercanviar algunes paraules amb els seus membres i poc més, ja és l’hora de ficar-se en el llit i així tota la setmana. Després, el dia de descans, si en té algun, el dedica a organitzar la setmana següent. La seva conducta està reflectint indiferència cap als altres o por a la situació viscuda en la llar.

No té la valentia d’afrontar-la i assumir les conseqüències que puguin sorgir. Això d’una banda i per l’altra, també és degut a l’avorriment, és incapaç de gaudir fora de l’àmbit laboral. Tot el que no sigui ser productiu econòmicament li sembla una pèrdua de temps i això és degut a la falta d’organització, ja que dedicar molt de temps al treball no és sinònim de majors beneficis. Si fos així, els taxistes i el ram de la construcció serien els més rics del planeta.

Són gent que treballa moltes hores setmanals i de forma intensa. Referent a substituir la funció del treball és un fet desastrós a nivell personal ja que el benestar de la persona passa per treballar molt i malauradament, quan arriben les vacances o els festius, els viu més com un malson que com una alegria o un premi a la seva constància i dedicació. Sense anar més lluny, molta gent quan es jubila se sent inútil i viu un infern, els dies es fan interminables.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri