Una cosa va portar a l’altra. Mama creus que podria ser escriptor? Fill tu pots ser el que vulguis. I vaig créixer sense recordar allò. Encara que vaig rebre senyals. Vaig perdre el rumb. Em vaig divertir. Vaig buscar a qui semblar-me. Vaig començar els meus propis camins. Tots bons però… cap m’omplia. I va aparèixer el meu primer llibre.

Com sense voler. Vaig trigar molt en escriure. Una nova il·lusió va néixer en mi. I vaig començar a fluir. I va néixer el segon llibre. I una cosa va portar a l’altra… Una sort de pròlegs excepcionals: Mónica Naranjo, Carlos Sobera, Màgic Andreu, Goyo Yeves… i vam presentar el llibre. I van començar les entrevistes en premsa ràdio i televisió. I vaig començar a signar llibres.

I vaig començar a escriure els meus articles en premsa. I vaig començar a fer els meus programes de ràdio. I també vaig començar a fer televisió. I em vaig il·lusionar coneixent a gent meravellosa com Leo Harlem, Sergio Olalla, Juan Tamariz, Lloll Bertran, Jorge Blas, Jorge Bucay, Yunke, Tricicle, Mario Alonso Puig, Pepe Viyuela.

I no sé com també em vaig ficar al cinema. Persegueix els teus somnis i els trobaràs perquè, una cosa porta a l’altra. Dedicat especialment a la meva mare i en general a tots els que caminen després dels seus somnis, metes i objectius. He creat un vídeo amb aquest text. El trobareu en el meu canal de YouTube o en aquest enllaç.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.