Amb l’arribada de la fi de l’any 2023 i amb l’ambient carregat de festivitat i preparatius familiars per a la nova etapa del nou any que acabem de començar, em porta a sentir-me sensible durant aquests dies amb records de festes passades. Avui, davant l’absència de persones molt estimades, em venen a la memòria les festes de la meva infància, somiar amb l’arribada dels Reis d’Orient.
Recordo la meva llista de peticions. No eren joguines que veia a les revistes, ni als aparadors, només recordava, aquells nens que no podien ni menjar. Sabent això, com se’m podia acudir demanar regals? Recordo que sempre vaig voler tenir una nina de color negre i desitjava que als altres nens els portessin algun regal. Però, sabent que el meu pare no podria comprar-los, només quedava la il·lusió de pensar que la màgia dels Reis podria complir aquest desig.
El dia 6 de gener saltava del llit molt aviat, per tal de veure allò que havia demanat, amb ganes de tenir la senzilla nina que desitjava. Era una sensació d’entre alegria i tristesa. No rebre allò que estava escrit a la meva carteta i que per a mi era de màxima importància, igual que els regals per als nens pobres, era una frustració que en aquell moment pensava que em duraria tot l’any.
Davant la reclamació que li feia al meu pare i a la meva àvia, arribaven les explicacions més creatives del per què no hi havia els regals per als altres nens. Per què no van poder complir els meus somnis sent màgics? O, com podien parlar amb el meu pare i amb la meva àvia?
Amb aquest record, avui, rescato l’esforç que feia el meu pare i la meva àvia i els pares d’avui dia per a satisfer tot el que han escrit els infants en les seves belles cartes.
En la meva opinió personal -he tingut dos fills- potser no s’hauria de donar tants capricis als nens i inculcar-los més el que realment és necessari en el moment de redactar a les seves cartes per als Reis. No esperar, a més, aquesta data sinó que hi ha tot l’any per a poder anar parlant amb ells del que realment poden demanar i els fa falta. Avui dia, realment, alguns infants tenen gairebé de tot i no són conscients que, tot, no ho poden tenir.
Principalment, som els pares els culpables de no saber dir no. Per a molts de nosaltres és pel simple fet de que, quan érem petits, no vam poder demanar o no ens van portar allò que redactàvem a la carta. I volem que ells -els fills-, no passin per això. Però, crec que és criar-los malament.
Amb això no vull dir, que els impedim de tenir aquesta il·lusió màgica que desprenen en rebre els seus regals. Aquests, es posen molt neguitosos, només cal veure les caretes de sorpresa quan reben els regals dels Reis a casa.
Demano als Reis d’Orient, amor, pau, salut, consciència, treball, honradesa, honestedat i, sobretot, molta humanitat, que fa molta falta. El meu desig és per a tothom. Us deixo el meu regal d’amistat, afecte, abraçada i els meus bons desitjos per a tot l’any 2024, ple d’allò que veritablement és necessari. Que acabin les guerres, la compra-venda armes, i que tothom tingui molta alegria i pau a les seves vides.
Una abraçada per a tots. Feliç dia dels Reis d’Orient.