La de Cotard és una síndrome que pot sorgir en la comorbiditat entre la depressió i l’ansietat severes i l’esquizofrènia, és a dir, l’individu pateix les tres alhora i es caracteritza per la negació de la mateixa existència. Creu que està mort i, per tant, que és invisible o també, nega tenir certes parts de l’organisme, creu que alguns dels seus òrgans interns estan podrits o que han estat extirpats sense el seu consentiment durant alguna operació anterior. Certament, aquesta afirmació ve en part per les al·lucinacions olfactòries que té i associa la mala olor amb la putrefacció interna i, per això, moltes vegades deixa de menjar o beure perquè entén que estant mort o sense estómac no té la necessitat d’alimentar-se.
Igualment, quan no es considera mort, la seva creença és totalment l’oposada, creu que és immortal i, conseqüentment, té un comportament poc saludable, s’exposa a la mort sense gens de por i relatiu a la interacció social, no té filtres en el moment de parlar i diu el que pensa sense titubejar. Ara, i per sort, quan l’individu és diagnosticat a temps i es medica sota la supervisió psiquiàtrica, el seu comportament torna a estar dins de la normalitat social. Llavors, veient això, podem comprendre per què hi ha gent que afirma alimentar-se, únicament, amb la llum solar o de líquids i al cap de pocs mesos mor per una parada cardíaca o per desnutrició severa, els seus òrgans es col·lapsen.
Així doncs, estem veient la grandesa del pensament i és que quan la ment emmalalteix, tot l’organisme paga les conseqüències i, per tant, el nostre comportament es torna una mica estrany. Posem, per exemple, beure la sang d’un altre ésser humà o de qualsevol altre animal: qui sofreix aquesta síndrome pot pensar que el seu cor ha deixat de bategar i creu que bevent sang fresca torna a posar-se en marxa i igual amb el canibalisme, pot creure que està mort i pensa que menjant carn humana, el seu cos reviu.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.