És probable que el lector atent hagi notat que d’ençà de l’esclat de la guerra d’Ucraïna els mots que desfilen per aquesta secció solen tenir doble lectura. N’hi ha que, com el d’avui, estan inspirats per un dels conflictes, però evoquen automàticament l’altre, i es fa difícil no pensar que el destí ens vol dir alguna cosa. La prova n’és que justament aquest ja va sortir fa poc més d’un any, a conseqüència de la petició de retirada de la immunitat parlamentària al president Puigdemont.

En aquella ocasió vam subratllar especialment els tres verbs que sorgeixen del tronc principal, que és tirar. Un verb que, per cert (aleshores no ho vam comentar), és dels anomenats “d’origen incert”, perquè el vam rebre, “probablement”, diu el diccionari, del llatí vulgar tirare, emprat en l’argot militar romà, que s’hauria format a partir d’una llengua gens freqüent, el pàrtic (de l’Iran), concretament manllevant l’arrel tir, ‘fletxa’. Ja ho veieu, l’etimologia pot ser tota una aventura.

El que ens correspon a nosaltres és el tercer, retirar, pare de retirada. Així com d’un parell o tres més amb força rendiment: retir (altrament anomenat jubilació), enretirar i retirat (cada dia més arraconat per jubilat, això sí). També els són germans retirança (un arcaisme per ‘semblança entre persones’) i retirament (que tot i que el diccionari defineix genèricament com ‘acció de retirar’ hauria pogut ser el terme per designar aquella acció de l’àmbit sexual que anomenem ‘marxa enrere’ i que, la veritat, en llenguatge formal no sé pas com s’anomena). Pel que fa, ara sí, a retirada, tal vegada el significat més conegut és el militar, una maniobra deshonrosa, però de vegades assenyada (“Una retirada a temps és una victòria” assegura la veu popular, sentència traslladada després al lèxic de la seducció), malgrat l’exemple que n’està donant l’exèrcit rus. La segona accepció potser no us serà tan familiar, però fins no fa gaire era d’ús ben comú: ‘tenir una retirada’ a algú, és a dir, assemblar-s’hi (és sinònim de la retirança abans esmentada). De fet, per a mi és la principal, perquè la sentia a casa amb tota normalitat. Per als qui no la tingueu tan interioritzada, una frase exemple sempre és una bona manera d’apropiar-se’n: “Aquesta Europa d’avui comença a tenir una retirada preocupant a la qual va dur a la Segona Gran Guerra”. Frase que, ben mirat, podríem gairebé calcar per transposar-la a l’altre conflicte, amb la qual cosa confirmaríem el que hem dit al principi: “Aquesta Espanya d’avui comença a tenir una retirada preocupant a la qual va dur a la guerra civil”.