“Quan vegis la barba del teu veí tallar, posa la teva a remullar”

Lluís R. Samper Pascual

Catalunya disposa d’una envejable Taula del Tercer Sector que actua com a HUB SOCIAL. Agrupa milers d’entitats, d’arreu del territori, que no són ni del sector públic ni del sector privat. Llur grandària i llur tipus d’organització són diferents entre si. Poden estar individualment organitzades com entitats caritatives, fundacions, mútues, cooperatives o organitzacions no governamentals.

Les escomeses les duen a terme un alt nombre d’assalariats i/o voluntaris. Un exemple concret seria el de la Fundació Esclerosi Múltiple que ofereix una varietat de serveis, a qui pateix la malaltia. La suara esmentada entitat i 79 més, disposen d’un software facilitat, fa uns anys, per el Hub Social, eina informàtica la qual els permet simplificar la burocràcia i actuar amb més eficàcia i rapidesa.

En teoria, són independents de l’administració pública, però no sempre, principalment si reben subvencions del sector públic, sense les quals no podrien funcionar. Prima la voluntat d’assolir les fites que elles mateixes es marquen, com per exemple millorar el benestar de la societat, el medi ambient, la salut o la capacitat econòmica de les persones.

En lloc de distribuir guanys, es sol preferir reinvertir els excedents de caixa, per a assolir llurs objectius i/o per a ser financerament sostenibles. Al meu parer, encertadament, se les coneix com a “entitats sens ànim de lucre”. El finançament pot ser privat, públic o mixt.

A Andorra, ja fa uns anys, es va intentar constituir una plataforma semblant, per a poder, les entitats socials del Principat, parlar d’una sola veu, amb l’administració pública andorrana. La proposta d’unir forces, amb tal finalitat, no prosperà a causa de que van prevaler els interessos personals per sobre dels col·lectius.

Al meu parer, la ciutadania catalana no disposaria de molts dels serveis que ofereix el tercer sector, si l’administració pública de Catalunya els hagués de prestar directament als usuaris. Els organismes governamentals crec que prefereixen atorgar subvencions al tercer sector, enlloc de contractar eventuals per a fer front als reptes actuals i els de futur, entre ells un major grau d’atenció a la dependència, en continua progressió a causa d’una major expectativa de vida.

Curt i ras, crec que els catalans estan assistint a una privatització gradual dels serveis socials a Catalunya, lenta però sostinguda en el temps. Desitjo que la febre privatitzadora pròpia dels règims neoliberals no arribi a Andorra, tot i que diuen que “quan vegis la barba del teu veí tallar posa la teva a remullar”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]