Preocupar-se per les situacions o coses que ens importen és normal, són un conjunt de pensaments que guien el nostre comportament cap un objectiu en concret. Quan hem invertit temps o diners en ell és saludable i, fins i tot, productiu preocupar-se pels detalls que puguin interferí en el resultat final. Ara, hem de saber diferenciar entre les que podem controlar i les que no, tota circumstància que no depengui de nosaltres mateixos de manera directa o indirecta no té sentit preocupar-se per ella. Perquè per molt que vulguem fer, no tenim ni veu, ni vot per a decidir i l’únic que aconseguim és pertorbar-nos mentalment. Estem obligant a la nostra ment a buscar respostes i solucions que no estan dins del seu bagatge cognitiu.
La ment és un ordinador i, com a tal, processa la informació que té en el seu programa i donarà una resposta adequada segons els seus càlculs. Però, és clar, si no controla l’ambient exterior serà una resposta sense efecte i malauradament, tot l’esforç dedicat es tradueix en frustració. Haurà estat una inversió estèril, l’angoixa, l’estrès, la por, els nervis i les il·lusions viscudes no es veuran recompensades. Aleshores, hem de ser conscients que vivim en societat i que no tot depèn de nosaltres i, per tant, les coses no sempre seran com voldríem que fossin. Això per a començar i segon, hem de saber deixar fluir les situacions i adaptar-nos a elles, és a dir, és una filosofia de vida, preocupar-se només per allò que depèn de nosaltres.
Cal entendre que tots diem i fem coses, però cadascun les interpreta segons les seves idees i creences i conseqüentment, el resultat final té moltes possibilitats de no ser el desitjat, per això mateix és tan important enfortir la capacitat d’adaptació social. És un treball interior, es tracta de premiar-se a un mateix, de l’auto reconeixement per les coses ben fetes i, sobretot, de valorar-se positivament perquè gràcies a l’actitud optimista podem dissociar els fets controlables dels que no ho son.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri
