El conill Cap de Lleó és potser una de les races més curioses de conills. Se’l denomina així (Lionhead) per la gran cabellera que té al cap, assemblant-se a aquest felí. Aquesta raça, encreuament entre el Belgian Dwarf i el Swiss Fox, es va fer popular al Regne Unit sobre els anys 80 del segle XX, però no va ser fins passat l’any 2000 que es va reconèixer com una raça pròpiament dita.
La cabellera tan característica pot presentar-se en dues variants:
- Una cabellera més curta i menys espessa, que tendeix a ser menor i anar desapareixent a mesura que el conill creix.
- Una cabellera més abundant que roman al llarg de la vida.
Altres característiques que té el Cap de Lleó són:
- Orelles llargues, que poden arribar a mesurar fins a 8 centímetres.
- Una grandària mini, amb un pes que no superarà en cap cas els dos quilos.
- Una esperança de vida de com a màxim 10 anys.
El seu caràcter és sociable i tranquil.
La seva alimentació ha de ser a base de pinso amb fenc, verdures, hortalisses i alguna fruita, com el plàtan o la poma, però sempre en poca quantitat per la seva abundància en sucre.
És un conill bastant actiu i que necessita moure’s i jugar, per la qual cosa és important que s’alternin moments en la gàbia amb uns altres en l’exterior a fi que pugui caminar. La mida de la gàbia no pot ser inferior a 90x60x50 cm.
És necessari també proporcionar-li alguna peça o tros de fusta perquè pugui anar mossegant i que es vagi gastant les dents.
Entre les seves atencions, destacaríem:
- Deixar-li al seu abast aigua constantment.
- Donar-li un parell de vegades a la setmana malta, ja que igual que els gats, i a causa del seu pelatge, ha d’expulsar les boles de pèl a fi d’evitar ennuegar-se.
- Raspallar-li periòdicament la cabellera, per a evitar nusos i anar llevant el pèl mort.
- Es recomana no banyar-lo.
- Portar-lo al veterinari per a mantenir al dia la seva cartilla de vacunació.
- Tallar-li les ungles de tant en tant.
