L’activista cultural, Montserrat Riu, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Organyà, organitza aquesta Setmana Santa un passeig literari pel nucli antic de la vila de les Homilies. Es durà a terme el 3 d’abril (Divendres Sant), se sortirà des de l’Oficina de Turisme de la vila i el pagament consistirà en la taquilla inversa; és a dir, que els participants hi facin l’aportació que creguin convenient al final de l’activitat.
La ruta marida l’escriptura d’autors organyesos i forans amb el patrimoni històric i monumental d’Organyà. En paraules de Montserrat Riu, responsable del guiatge i la tria d’escriptors i textos, “el recorregut permet escoltar fragments literaris exquisits en els llocs més emblemàtics del nucli històric d’Organyà”, amb “uns espais, que tot sigui dit, no s’han pas triat a l’atzar, sinó que estan estretament relacionats amb els escriptors o el contingut dels textos seleccionats”.
Per aquest motiu es llegiran narracions o poemes de Josep Pla, Núria Cadenes, Josep Espar i Tressens, Jacint Verdaguer, Núria Oliva, Vicenç Llorca, Rosa Tomàs, Marc Cortès, Josep Grau i Colell i Joan Graell.
Organyà es coneguda arreu per les famoses Homilies i per la consolidada Fira del Llibre del Pirineu, que s’organitza cada primer cap de setmana de setembre i que enguany celebrarà el 30è aniversari. Ara bé, no tothom és coneixedor del pas que van fer-hi dos dels escriptors catalans més cèlebres, Josep Pla i Jacint Verdaguer, com tampoc del fet que el primer capítol del darrer llibre de Núria Cadenes, Qui salva una vida, transcorre a l’interior de l’església de Santa Maria i es basa en un fet real.
La ruta també serà una ocasió per a reivindicar i donar a conèixer als assistents l’obra de dos poetes urgellencs desconeguts per a bona part del públic. Amb aquest propòsit es llegiran poemes de Joc d’arrels i d’estels, de Josep Grau Colell, fill de Fígols, i Emprius de flor, de l’autor ganxo Josep Espar i Tressens. Segons Montserrat Riu, “malauradament els llibres d’aquests escriptors no s’han reeditat i els pocs exemplars existents només es troben en biblioteques públiques o fons privats”. Per això, creu que “fora bo que des de les administracions locals, organitzacions culturals i editorials pirinenques es plantegessin una nova edició d’aquests poemaris”.