Les noves masculinitats sorgeixen com a resposta democràtica i progressista, a la masculinitat tradicional. Per bé que les persones, cada cop més, volen viure una relació d’igualtat amb les seves parelles, el fet és que a les llars continuen havent dones i també algun home, víctimes de la violència de gènere.

Per a mi, és essencial establir entre els convivents, qui farà què de les tasques domèstiques, sinó les responsabilitats queden diluïdes i és quan apareixen els conflictes. Cal que s’impliquin més en les tasques de la llar, com també en tenir cura de fills i filles, i aquests de llurs germans i padrins, si cal.

Per a assolir el canvi personal, cal un procés de reflexió i pràctica, cap a posicions més igualitàries, reconeixent el patriarcat com a origen d’una societat marcada per les injustícies i les desigualtats que continua situant als homes en una manifesta posició d’avantatge pel sol fet de ser-ho.

Qui necessiti millorar la convivència conjugal, crec que ha d’estar disposat a perdre privilegis, per a guanyar en igualtat, des del convenciment que, amb el canvi, tots els membres de la família en surten beneficiats, en donar com a resultat unes relacions més disteses i transparents.

Una detecció precoç de les relacions tòxiques es fa més necessària que mai, per a evitar que més dones (o homes) puguin ser assassinades per llurs parelles. D’una vegada per totes, cal foragitar la violència de gènere, allà on es manifesta, sigui física, sexual o psicològica, apostant per formes de diàleg que parteixin del respecte de la dignitat de les persones i la llibertat d’opció personal.