Miquel Caminal pregunta al Senat per la incursió de la Guàrdia Civil a Llívia

Vista general de la població de Llívia

El Grup parlamentari d’Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, a través del senador Miquel Caminal, ha presentat al Senat espanyol un seguit de preguntes escrites referents a la incursió, presumptament il·legal, que va protagonitzar la Guàrdia Civil al municipi de Llívia el 10 de novembre passat, en el marc de la jornada d’eleccions estatals.

En l’escrit, el parlamentari urgellenc hi especifica la denúncia de l’alcalde de Llívia, Elies Nova, que el mateix dia dels fets va alertar que s’havien produït al municipi “pràctiques improcedents de la Guàrdia Civil“. Concretament, en dues ocasions al llarg de la jornada, un esquadró de 4 vehicles -que van acabar sent 5, amb la incorporació d’un altre tot terreny- “van passejar-se per pel municipi amb actitud intimidatòria cap als ciutadans i portant armes llargues”.

Des de l’Ajuntament de Llívia han recordat que “des de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659, la vila de Llívia no pot ser fortificada, ni militaritzada”, motiu pel qual els cossos policials que tenen jurisdicció al municipi (Mossos d’Esquadra, Policia espanyola, Guàrdia Civil i, eventualment, la Gendarmeria francesa) només poden patrullar pel municipi en patrulles d’entre 4 i, com a màxim, 6 agents, i no mitjançant escamots de més de 6 agents com van fer els agents de la Guàrdia Civil el 10 de novembre de 2019. Elies Nova va denunciar que amb aquesta acció -en què van entrar fins a una vintena d’agents– el cos de seguretat espanyol havia “infringit tractats internacionals” i per això el batlle ho va posar en coneixement de les autoritats franceses.

Davant la “no informació” de l’esmentat operatiu i “l’ús injustificat d’armes llargues”, ERC i EH Bildu han formulat al Senat una bateria de preguntes, que comencen demanant si “tenia coneixement el Ministeri de l’Interior d’aquest desplegament policial a Llívia durant la jornada electoral?”.

També es reclama que el Govern espanyol aclareixi “qui era el comandament de l’operatiu” i “quin motiu justificava l’ús d’armes llargues en un desplegament policial en un municipi sense cap incident previ ni alarma específica”, com també si “es va informar a les autoritats municipals d’aquest operatiu” i si “es va informar a les autoritats franceses, o bé aquestes han demanat algun tipus d’explicació a les autoritats espanyoles”. Finalment, el grup parlamentari qüestiona si “és habitual que la Guàrdia Civil patrulli en esquadró usant armes llargues”, en quins casos és habitual i, en cas negatiu, “per què es va fer en aquest cas?”.

Les preguntes van ser presentades el 19 de desembre passat. El termini del Ministeri de l’Interior per respondre-les per escrit finalitza el proper 6 de març.

TOTES LES NOTÍCIES