Diu la saviesa popular que el que perds, és el que acostumes a trobar a faltar. Que no t’adones d’allò que és valuós fins que ho has perdut. En el meu cas he perdut la salut física i intel·lectual. Suposo que com en l’àmbit físic, encara que amb dificultats, continuo sent més o menys independent, és a dir, em vaig apanyant en el dia a dia, el que trobo més a faltar és al meu cervell.
Avui tinc un dia una mica més lluït. Això és tant motiu d’alegria, com de tristesa. Alegria per poder tornar a raonar més o menys adequadament i tristesa perquè en dies com avui soc més conscient de tot el que he perdut. Maleïda Covid, m’ha llevat la meva salut, la meva ment, m’ha portat a la ruïna. Estic en un moment de la meva vida molt crític. És difícil escriure sobre motivació estant així. Jo que sempre m’he enfrontat a la por, ara haig de conviure amb ella.
L’única esperança que em queda és pensar que algun dia em recuperaré. Que amb el temps, potser, seré capaç de trobar alguna cosa que pugui fer. Només puc dir que no vull perdre l’esperança i, aquest, és avui l’únic missatge que us puc transmetre. Davant de les dificultats, per grans, difícils i horribles que siguin, no perdeu l’esperança. Per part meva quan pugui tenir una vida normal penso crear una ONG per a poder ajudar a la gent perquè m’adono que hi ha persones passant el mateix que jo i, a més, amb pitjor salut. Maleïda Covid.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.