La Vikipèdia defineix l’efecte Matilda com “un biaix contra el reconeixement  dels èxits de les dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït a llurs col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor (1870)”.

No cal dir que es tracta d’un patró de conducta masclista que, de temps en temps, es repeteix arreu, afectant  a dones, en tots els àmbits, al meu parer no sol el científic. Al meu entendre, L’homo sapiens ens demostra que encara no ha sortit de la caverna. No sé a què espera. En ciència i tecnologia hem avançat molt, però en el pensament crec que  no hem evolucionat gaire.

Tal forma de procedir fa que arreu encara trobem dones que, pel sol fet de ser-ho, no són promocionades en l’escalafó professional, ni tampoc veuen reconeguts llurs mèrits, per bé que elles compten amb iguals o majors aptituds, formació i coneixements que les fa aptes  per arribar als mateixos llocs i grau de responsabilitat que els homes. Per acabar-ho d’adobar, a igual lloc de treball, funció o responsabilitat les dones cobren, en general, un 15% menys que els homes.

Sense anar més lluny, segons reflectia la  premsa barcelonina, en un recent esdeveniment gastronòmic d’alçada, promogut per polítics, uns periodistes gràfics que seguien l’acte fotografiaren, en grup, la vintena de cuiners protagonistes, tots ells primers espases, amb una sola cuinera entre ells. No em direu que no hi ha dones que, no sols la cuina, sinó tot, ho fan tan bé o millor que els homes.

No és acceptable que els mèrits es percebin diferentment si ets home o dona i es minimitzi de forma recurrent la contribució de les dones al pensament, la ciència, la tecnologia, l’art, l’esport o el que vulgueu.